Amb la Universitat de Massachusetts (UMASS) ja són tres les universitats d'Amèrica del Nord que ofereixen un Minor en estudis catalans. Ens podria explicar quin ha estat el camí de la UMASS per aconseguir-ho?

Gràcies al lectorat finançat per l'Institut Ramon Llull, el 2006 la Universitat de Massachusetts va començar a oferir classes de llengua i cultura catalanes. Des de llavors hem anat creixent en tots els aspectes: en nombre de classes, de professors, d'esdeveniments i activitats culturals i, per descomptat, en nombre d'estudiants, en entusiasme, visibilitat i ara ... tenim el Minor!

Hem tingut molta sort amb els professors i professores de català seleccionats per l'IRL que han passat per les nostres aules: en Jordi Fortuny, en Josep Navarro Santaeulàlia, na Júlia Llompart i en Jordi Dosaiguas han contribuït enormement a l'èxit del programa amb la seva personalitat, carisma i energia. Han estat magnífics docents. Ara en Guillem Molla està seguint les mateixes pautes: en les avaluacions dels estudiants ha aconseguit la puntuació màxima en totes les àrees, una cosa que no havia vist mai fins ara!

Des del 2010, a l'oferta de les classes del lector/a hi hem afegit classes de nivell zero de català impartides per professors associats. D’aquesta manera, ara es pot començar a estudiar català en qualsevol semestre. Posteriorment, a aquesta plantilla de docents s'hi han unit, el 2011, el medievalista/siglodorista Albert Lloret, especialista en Ausiàs March, i, l'any passat, la lingüista Meghan Armstrong, estudiosa de fonètica catalana. Entre tots, proporcionem una oferta molt àmplia: a més de llengua, ensenyem regularment literatura premoderna, literatura moderna i contemporània, lingüística, i cinema. En poques paraules: és un equipàs, un "dream team". (Riu)

En Guillem, n’Albert i na Meghan han estat fonamentals en la creació de la proposta del Minor. El procés ha estat bastant laboriós. Primer vam haver de recollir i uniformar tots els programes de les classes de català que fins ara havíem ofert com a cursos experimentals (és a dir cursos no aprovats pel Senat) sota la rúbrica SPAN i convertir-los en cursos regulars amb la nova rúbrica CAT; vam definir els requisits per satisfer el Minor: cal cursar 15 crèdits dels quals 6 són obligatoris (llengua i cultura catalanes) i els altres de cursos optatius; i vam indicar l'oferta d'optatives tant al nostre departament (classes de cinema, literatura, lingüística, etc.), com en el departament d'antropologia o a les quatre universitats que amb la UMass constitueixen el consorci dels Five-Colleges.

Després vam haver d'elaborar la justificació del Minor. Hi argumentem que el Minor en català ofereix una oportunitat per redefinir la naturalesa del nostre pla d'estudis d'espanyol. Canvia la visió clàssica i en gran part obsoleta d'una Espanya centrada a Castella i proporciona una perspectiva més àmplia i més dinàmica que té en compte la multiculturalitat del segle XXI. El Minor contribueix a reflectir el multiculturalisme d'Espanya i de la Península Ibèrica en el seu conjunt, un fet sovint descuidat per les universitats als EUA

Complementem la proposta amb informació de totes les activitats culturals que hem fet des del 2006 i amb unes cartes de recomanació: a més de la del Llull, la de Kalpen Trivedi, director de l'International Programs Office, i la de Jacqueline Urla, professora d'antropologia i Chair del Modern European Studies Program.

La proposta ha passat per diversos comitès de la universitat (Curriculum Committee, Academic Matters Council, Academic Priorities Council, Program and Budget Council) que van examinar detingudament tots els seus aspectes i finalment al maig va ser aprovada pel Senat.

Com afectarà la implantació d'aquest Minor a l'actual programa d'estudis catalans?

El Minor és un reconeixement institucional que ratifica que l'ensenyament del català a la Universitat de Massachusetts no pertany al camp de les classes que els estudiants escullen com una simple diversió per arribar a completar un determinat nombre de crèdits, sinó un programa en si, una especialització complementària a la que es tria per al Major.

El Minor apareix en l'expedient com una segona especialització: de vegades satisfà interessos personals dels estudiants, però en la majoria dels casos serveix per reforçar i complementar el Major fent la preparació de l’estudiant més sòlida i el seu perfil acadèmic més atractiu en el context laboral.

El Minor en Català resulta particularment atractiu per a estudiants d'Administració, de Relacions Internacionals, de Ciències Polítiques, d'Antropologia, de Literatures Comparades, de Lingüística i per descomptat per als d’Hispàniques. També molts estudiants que estan fent un Minor en Modern European Studies trobaran molt atractiu poder complementar-lo amb el Minor en Català. És important per a la visió de la nova Europa.

Durant el curs 2013-14, més de 30 alumnes han estudiat llengua i cultura catalanes a la UMASS. Quin és el perfil d'aquests estudiants? Preveu que aquesta xifra augmenti a partir d'ara?

No tinc dubtes que la xifra d'estudiants seguirà augmentant per les raons que he indicat abans. En general els que estudien Català són , o bé els que planegen anar-se'n a Catalunya per fer un semestre o un any de "study abroad" o, en la majoria de casos, aquells que tornen de Barcelona i ho fan amb el desig d'aprendre l'idioma i entendre millor la cultura. Veuen una utilitat que abans no coneixien i saben que tornaran a Catalunya molt més preparats.

També cal esmentar els estudiants graduats que vénen a UMass per fer un Màster o un PhD en estudis catalans.

Vostè impulsa un programa cultural extraacadèmic molt potent, amb molt bona acollida entre la comunitat universitària, on destaca el cicle de cinema en català. Es reforçaran aquestes activitats amb un Minor?

Sí, efectivament tenim un programa extraacadèmic molt potent. Crec que hem fet una feina excepcional, gràcies al suport de l'Institut Ramon Llull, pel que fa a activitats culturals. Es va començar amb el Cafè Català -o el "Fem un CATfè" com en Guillem i na Lola l'han batejat aquest any- una trobada setmanal amb tots els que volen practicar, informalment, català. Després es va establir la celebració de Sant Jordi, que omple l'edifici de Herter Hall de xerrades, roses i lectures de poemes.

Al llarg d'aquests anys hem tingut també molts convidats: cineastes com Mar Coll, Patricia Ferreira, Judith Colell o Ventura Pons; estudiosos com Núria Triana Toribio, Marta Segarra, Liz Castro i escriptors com Anton Carrera. A més, el Catalan Film Festival, l'únic als Estats Units, acaba de completar aquest any la seva sisena edició. Aquest cicle s'ha convertit en un veritable imant que atreu no només a estudiants i professors, sinó també a gent que no està relacionada amb la universitat.

Totes aquestes activitats és clar reforcen el Minor, així com el Minor reforçarà les activitats.

Quina és la imatge que es té de Catalunya i el català als EUA? Aquesta visió canvia entre els alumnes abans i després de cursar estudis de llengua i cultura catalanes?

Els EUA són tan grans i tan diversos que seria impossible generalitzar. Et puc parlar del món acadèmic, que és on em moc jo.

Hi ha molta curiositat sobre el moviment independentista de Catalunya; quan dic que sóc la responsable del lectorat de català és el primer que em pregunten tots. També crida molt l'atenció el tema del bilingüisme. Molts estudiants que freqüenten el cicle de cinema català es queden fascinats (i em sorprèn: en realitat el bilingüisme a Catalunya no és molt diferent de code switching de les comunitats de llatins als EUA, potser el que sorprèn és veure un bilingüisme que no estigui associat amb la immigració, com passa als EUA).

La cuina catalana és també molt coneguda (Colman Andrews ha escrit molt sobre això i diversos canals televisius han parlat dels grans xefs catalans i ensenyat els seus restaurants i receptes). I per descomptat hi ha molts aficionats del Barça.

Els que decideixen estudiar català comencen amb unes idees molt vagues, basades més aviat en estereotips, fins i tot encara que hagin estat a Catalunya. Però les classes i les activitats culturals els ajuden a aprofundir i a entendre molt més la realitat catalana. Estic convençuda que estem preparant als nostres estudiants per a la nova realitat del s.XXI.