La preestrena de l’obra tindrà lloc el dia 13 de maig, i l’endemà hi ha programat un passi per a la premsa. L’obra, sota la direcció de Franko Figueiredo i Silvia Ayguade, es podrà veure a la capital anglesa fins el dia 6 de juny amb sessions de dimarts a dissabte a les 19.45h, i de dijous a dissabte també a les 15.15h.
L’OBRA
La pell en flames (Skin in Flames) és un premiat thriller polític sobre un famós fotoperiodista que torna al país on va llançar la seva carrera durant una guerra civil brutal. Una de les seves fotografies (d’una estudiant volant pels aires després d’una explosió) ha esdevingut un icona de la guerra, de la violència i de la innocència mundialment reconeguda. Mentre la fotografia s’ha convertit en una imatge familiar, la noia mai ha estat identificada. Vint anys després, el fotògraf regressa a la democràcia de la infància per rebre un prestigiós premi per la pau, però abans ha de ser entrevistat per una jove ambiciosa la història de la qual sona sinistrament familiar.
Aquesta és l’obra de Guillem Clua que ha estat produïda en més ocasions en l’àmbit internacional i la que ha recollit més mostres unànimes d’entusiasme. La crítica coincideix a valorar La pell en flames per la seva innovadora estructura i pel seu intel·ligent discurs sobre els mitjans de comunicació i la política en temps de guerra. El 2004 l’obra va obtenir el Premi de Teatre Ciutat d’Alcoi per segon cop, i tan sols dos anys després d’haver-lo aconseguit amb la seva primera obra, Invisibles. L’any següent, la crítica de Barcelona va considerar-la el Millor Text de l’any.
L’AUTOR
Guillem Clua està considerat com una de les veus més innovadores i versàtils del teatre català actual i forma part d’una nova generació de creadors nascuts als anys setanta que estan transformant el panorama teatral de Barcelona amb les seves creacions.
La crítica ha definit l’obra de Guillem Clua com a multidisciplinar, eclèctica i amb una preocupació prioritària per l’estructura narrativa i l’argument. El seu objectiu sempre és explicar històries i fer-les properes a l’espectador, utilitzant mecanismes d’intriga, comèdia o melodrama, un ritme trepidant, i fins i tot elements propis d’altres mitjans, com la televisió, Internet i el cinema. El resultat són obres d’alt voltatge polític (La pell en flames, Gust de cendra) i drames èpics (Marburg, Invasión), però també musicals (Killer, Ha passat un àngel), espectacles de teatre-dansa (Mort a Venècia) i comèdies (Smiley).