La crítica de la revista Transfuge qualifica de “prodigiosa” l’arquitectura de l’obra de Miquel de Palol, “una dansa al cim del volcà d’una catàstrofe global”, on s’hi barregen més d’un centenar de personatges en un relat amb múltiples rebots i amb la tercera guerra mundial com a escenari de fons.
Per a Aubel “l’obra recupera la gran novel·la europea de Brock, Mann o Musil”. “És el declivi agonitzant d’una Europa d’entreguerres, on “s’hi destil·len els darrers residus de l’humanisme”. Miquel de Palol parla d’una cultura que se sent a tocar de la mort amb “una recapitulació genial de segles de pensament i de conceptes: Déu, la Història, la Raó...”.