Miquel Àngel Pradilla Cardona és professor titular de Fonètica i Fonologia i de Sociolingüística al Departament de Filologia Catalana de la URV. Des del 2005 és membre numerari de la Secció Filològica de l’IEC i membre del Consell Social de la Llengua Catalana de la Generalitat de Catalunya. Des de 2009 és el director de la Xarxa Cruscat de l’Institut d’Estudis Catalans, organisme des del qual ha coordinat els informes anuals sobre l’estat de la llengua catalana (2009-2014). És autor dels llibres El Baix Maestrat: una cruïlla fonètica (1996), El laberint valencià. Apunts per a una sociolingüística del conflicte (2004), Sociolingüística de la variació i llengua catalana (2008), La tribu valenciana. Reflexions per a una sociolingüística del conflicte (2008), De política i planificació lingüística. Mirades contemporànies a l’ecosistema comunicatiu valencià (2011) i La catalanofonia. Una comunitat del segle XXI a la recerca de la normalitat lingüística (2015).
Professor de literatura catalana medieval al Departament de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona. S’ha especialitzat en la literatura catalana del segle XIII; sobretot, en Ramon Llull. És autor de les edicions crítiques del Llibre de l'orde de cavalleria (1988), del Llibre d'amic i amat (1995), del Romanç d'Evast e Blaquerna (2009, en col·laboració amb Joan Santanach) i del Llibre de contemplació en Déu (2016, en col·laboració amb Antoni I. Alomar, Montserrat Lluch i Aina Sitjes). Ha publicat el llibre Ramon Llull as a Vernacular Writer: communicating a New Kind of Knowledge (Londres: Tamesis, 2016), juntament amb Lola Badia i Joan Santanach. Ha publicat articles especialitzats a revistes com Caplletra, Estudis romànics, Llengua & Literatura, Studi medievali, Studia lulliana, Traditio. Ha participat en diversos projectes de recerca dirigits per Lola Badia i Anthony Bonner. És membre del consell de redacció de la revista Studia lulliana, des de 1994. És membre de la comissió editora del Patronat Ramon Llull, des de 1998 i director de la mateixa des de 2008. És membre del Centre de Documentació Ramon Llull. Coordina, juntament amb Lola Badia, la Base de Dades Ramon Llull i el Diccionari de Textos Catalans Antics. Ha estat director del Departament de Filologia Catalana entre 2009 i 2013.
La doctora Montserrat Lunati és Reader in Catalan and Spanish Studies a la Universitat de Cardiff, al País de Gal·les, Gran Bretanya, on ha exercit de professora de literatura catalana i castellana des de l’any 1987.
La seva recerca ha anat molt lligada a l’ensenyament de literatura contemporània en català i en castellà a la Universitat de Cardiff, però s’ha centrat sobretot en la literatura catalana d’autora. Ha treballat textos d’Imma Monsó, Mercè Rodoreda, Maria-Mercè Marçal, Mercè Ibarz i Lolita Bosch, entre altres. S’ha interessat per aspectes específics com ara l’ús de la ironia discursiva, la textualització del ‘cos’, la reivindicació de la memòria traumàtica o la construcció cultural de la malaltia i el dol a les societats contemporànies. El gènere del conte ha estat també objecte de la seva recerca i n’ha editat diverses antologies en català i en castellà.
La doctora Lunati ha estat codirectora de la revista acadèmica Tesserae, Journal of Iberian and Latin American Studies, des de l’any 1994, i durant el semestre de tardor de 2012 va ocupar la Càtedra Joan Coromines de la Universitat de Chicago. Enguany ha llegit la conferència anual del Centre for Catalan Studies a Queen Mary, Universitat de Londres.
La doctora Lunati ha publicat nombrosos articles en revistes acadèmiques i col·laborat en llibres col·lectius sobre els temes de la seva recerca, però a ella li agrada sobretot ser identificada amb el llibre Imma Monsó: la narrativa de la ironia i la diferència, que va publicar l’any 2007.
Magí Sunyer és professor de literatura catalana de la Universitat Rovira i Virgili. Ha estudiat l’obra d’escriptors dels segles XIX i XX i la mitologia i la simbologia nacionals en la literatura, en llibres com Els marginats socials en la literatura del Grup Modernista de Reus, Modernistes i contemporanis, Els mites nacionals catalans, La Ciutat Nova, Mites per a una nació, i en una bona quantitat d’articles. Va formar part dels equips que van editar el Diccionari Barcanova de la llengua i la Paremiologia catalana comparada, de Sebastià Farnés. És autor de dos reculls de contes, tres novel·les, dues obres de teatre i uns quants llibres de poesia publicats.
Xarxes Socials
Seguiu l'storify diari de les jornades