FIL CONDUCTOR

3. L'exposició

El punt de partida d'Arquitectures Empeltades és la reforma de la Casa Bofarull (1913-1933), una de les obres cabdals de Josep Maria Jujol (1879-1949). En la manera de treballar de l'arquitecte tarragoní hi podem identificar una actitud que es pot resseguir en molts projectes construïts el darrer segle, i que es fonamenta en un intens diàleg amb les preexistències, físiques i no, que permeten desenvolupar un projecte que inclou i barreja els elements nous i els existents, tal com l'esqueix empelta l'arbre.

Al llarg de dues dècades i llargues interrupcions, Jujol dibuixa i dirigeix la construcció de les solucions arquitectòniques que ennobliran la casa Bofarull. Projecte, construcció i ús es barregen per materialitzar una arquitectura generada a parts iguals, tant des de l'univers personal de l'arquitecte com des dels estímuls i els suggeriments que li ofereix el Camp de Tarragona.

Un procés que, actualment, trobem àmpliament documentat gràcies al conjunt de més de cent dibuixos conservats a l'Arxiu Jujol, i que abasten un arc cronològic que s'inicia amb un dels primers croquis que mostren l'estat de la casa l'any 1913, segurament dibuixats durant l'estiu de trobada amb les senyores Bofarull, i que acaba amb els darrers dibuixos que identifiquen les solucions de paviment que Jujol durà a terme al vestíbul de la casa.

El fil conductor de la proposta és la descripció dels diversos projectes a través del PROCÉS arquitectònic i de la posterior PERCEPCIÓ de l'edifici resultant. Aquests projectes s'entenen a partir de si mateixos, de la seva singularitat, i no com a arquitectures que formen part d'un moviment.

3.1. Procés

La reforma de la Casa Bofarull simbolitza una certa manera de fer atemporal que trobem en diversos exemples de l'arquitectura catalana. Jujol no es relaciona amb els edificis fent restauracions taxidèrmiques, intervencions historicistes, ni reformes additives, sinó que transforma les edificacions en alguna cosa nova  i a la vegada recognoscible. Insereix un nou estrat als existents, semblant a una certa barreja on diverses èpoques i diverses maneres de viure, se superposen, s'estratifiquen, i on és impossible destriar les parts del tot. És una arquitectura allunyada de l'objecte aïllat, entotsolat i pur, i que és el reflex de l'univers particular de l'arquitecte i dels estímuls de l'entorn on s'aixeca l'edifici.

Aquesta construcció ens permet recórrer una actitud arquitectònica atemporal, on l'acompanyen diversos projectes que recorren un segle d'arquitectura catalana. Tots aquests exemples treballen amb preexistències i són fruit de l'estratificació de conceptes, en què es reinterpreten els materials tradicionals, i s'insereixen en un territori, dialogant-hi. Són projectes complexos i enriquidors, que afegeixen una fita temporal al lloc on es basteixen, i no s'entenen sense l'entorn, essent impossible destriar les parts del tot. Una rica síntesi local-universal vista com a motor del projecte, on es produeix la interpretació del món des d'un dels seus racons. Projectes de cocció lenta i reflexió, continuadors d'una tradició arquitectònica viva i de llarg recorregut.

La selecció dels projectes permet mostrar com aquestes actituds s'adapten a diverses escales i tipologies que van des d'un petit apartament o una capella, a la regeneració d'un abocador metropolità, unes estacions de metro o els barris d'una ciutat devastada per la guerra. També permeten copsar com aquesta actitud és intergeneracional, compartida per arquitectes de diverses edats que han compartit i enriquit el debat permanentment.

La majoria dels projectes seleccionats pertanyen al S.XXI, i per tant són una mostra vibrant de la vitalitat d'aquesta manera de fer. És interessant copsar també que aquesta actitud és una de les senyes d'identitat de l'arquitectura catalana, i un dels territoris on s'ha desenvolupat amb més vitalitat i diversitat.

La presentació dels projectes seleccionats es fa a través del procés que cada arquitecte ha seguit en la fase de redacció i construcció de l'edifici. Són processos singulars que permeten conèixer de primera mà com es desenvolupa l'anàlisi i la presa de decisions a través d'esbossos, esquemes, dibuixos, fotos, maquetes, textos... Cada projecte s'ha de poder entendre des de si mateix fent servir tots els recursos disponibles.

Edificis seleccionats

• Reforma de la Casa Bofarull (1913-1933, Josep Maria Jujol, als Pallaresos).


• Apartaments a les golfes de La Pedrera (1953-1955, Francisco Juan Barba Corsini, a Barcelona).


• Restauració de l'església de l'Hospitalet (1981-1984, José Antonio Martínez Lapeña i Elías Torres Tur, a Eivissa).


• IES La Llauna (1984-86, Carme Pinós i Enric Miralles, a Badalona).


• Caldereria petita, rehabilitació d'habitatge entre mitgeres (2001-2002, Calderon - Folch - Sarsanedas Arquitectes, a Gelida). Galeria fotogràfica.


• Museu de Can Framis (2007-2009, Jordi Badia BAAS Arquitectura, a Barcelona). Galeria fotogràfica.


• Espai públic Teatre La Lira (2004-2011, RCR Arquitectes (Rafael Aranda, Carme Pigem i Ramon Vilalta) i Joan Puigcorbé, a Ripoll)


• Apartament Juan (2011, vora arquitectura (Pere Buil i Toni Riba), a Barcelona). Galeria fotogràfica.


• Auditori a l'església de Sant Francesc (2003-2011, David Closes, a Santpedor). Galeria fotogràfica.


• 3 estacions de la Línia 9 del Metro: Amadeu Torner, Parc Logístic i Mercabarna (2008-2011, Garcés – De Seta – Bonet Arquitectes (Jordi Garcés, Daria e Seta i Anna Bonet) i Ingeniería Tec-4 (Ferran Casanovas, Antonio Santiago i Felipe Limongi), a Barcelona)


• Espai transmissor del túmul/dolmen megalític (2007-2013, Toni Gironès, a Seró (Artesa de Segre).


• Clínica Arenys – can Zariquiey (2006-2013, Josep Miàs Arquitectes (Josep Miàs), a Arenys de Munt). Galeria fotogràfica.


• Centre cultural Casal Balaguer (1996 – en procés, Flores&Prats Arquitectes (Eva Prats i Ricardo Flores) i Duch-Pizá Arquitectos (Ma José Duch i Francisco Pizá), a Palma.


• Restauració paisatgística de l'abocador vall d'En Joan a Begues (2002 – en procés, Enric Batlle , Joan Roig i Teresa Galí, al Parc Natural del Garraf). Galeria fotogràfica.


• Torre de 94 habitatges de protecció oficial (2012 - en procés, Josep Llinàs, a L'Hospitalet de Llobregat). Galeria fotogràfica.


• Projecte de revitalització del districte d'Adhamiya (2012 – en procés, AV62 Arquitectos (Victòria Garriga i Toño Foraster) i Pedro García del Barrio - Pedro Azara, a Bagdad).

3.2. Percepció

Quan finalitza el procés de construcció i l'edifici obre portes, s'inicia una nova etapa on viu transformacions que es veuen afectades per l'entorn, pels usuaris i pel pas del temps. En aquesta fase hi ha un procés de tempteig inicial fins que la quotidianitat s'incorpora a l'edifici, i els ciutadans se'l fan seu, passant a formar part del paisatge.

És aquesta percepció de la vida dels edificis la que es vol copsar en aquesta segona fase de la proposta. S'han seleccionat quatre edificis que permeten resseguir un segle d'arquitectura (la casa Bofarull (1913-1933), l'IES La Llauna (1984-86), l'espai públic Teatre La Lira (2004-2011) i l'espai Transmissor del túmul/dolmen (2007-2013)) per visualitzar aquestes diferents percepcions a través de diverses vies.

3.2.1. 365 dies

Una càmera situada davant de cadascun dels quatre edificis escollits capturarà diàriament diverses imatges. Cadascuna de les imatges tindrà el mateix enquadrament, però alhora cadascuna d'elles serà diferent ja que les condicions climàtiques, paisatgístiques i lumíniques variaran, així com les activitats que envolten cada edifici. La unió de les imatges permetrà resseguir les subtilitats del pas de la vida, del pas del temps, de manera que els edificis quedaran contextualitzats en el seu entorn. Cada imatge serà una realitat de l'edifici, i per tant es recolliran diverses realitats d'un mateix lloc, el que ens permetrà aproximar-nos millor a la percepció i a la representació d'aquestes arquitectures.

Time-lapses

3.2.2. Vida quotidiana

Una càmera fixa instal·lada enfocant l'edifici, amb un punt de vista curosament escollit, actuarà com una finestra oberta que ens permetrà veure en temps real la vida tal i com es desenvolupa en cadascun dels edificis seleccionats. Aquesta finestra ens retransmetrà la vida de cada edifici en temps real.

Vídeo en temps real

3.2.3. Accions

Les accions són una intervenció volgudament subjectiva en cadascun dels edificis, de manera que alterin el seu entorn amb un doble objectiu: aportar contingut a l'exposició i servir com a element de comunicació del projecte.

Aquestes accions vénen proposades per diversos creadors de l’àmbit de les arts escèniques i musicals i s'organitzen amb la voluntat que tinguin una relació estreta amb les arquitectures i ajudin a percebre-les d'una altra manera, posant l’accent en els seus espais i elements característics.

Les accions són filmades i editades posteriorment, per mostrar-les a l’espai expositiu i a la pàgina web.

 

3.2.4. Mirades

En altres set edificis (Caldereria petita, abocador vall d'en Joan, museu can Framis, apartament Juan, auditori a l'església de Sant Francesc, Clínica Arenys – can Zariquiey i Torre de 94 habitatges de protecció oficial) la mirada es fa a través de les càmeres fotogràfiques dels estudiants de Grisart (Escola Superior de Fotografia de Barcelona). Dirigits per l'Albert Gusi, els estudiants fotografien els edificis seleccionats des d'una mirada que posa l’accent en la vitalitat dels edificis.

4. Comissariat

Josep Torrents i Alegre, arquitecte
Comissari

(Sant Pere de Riudebitlles, 1969) Arquitecte per l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona (Etsab), i doctorand en teoria i historia, amb la tesi “Sinan, Marcantonio Barbaro i els intercanvis entre Venècia i Istanbul”. Arquitecte en exercici, ha participat en projectes individuals i col·lectius, i ha col·laborat amb institucions tals com les escoles d'arquitectura de Barcelona (Etsab) i del Vallès (Etsav), el Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) o la Fundació Mies van der Rohe.  Ha estat impulsor de diverses iniciatives culturals com la Biennal d'Art – obra sobre paper de Sant Pere de Riudebitlles (2000-2014) o l'exposició Café des Voyageurs (2012). L’any 1999 fou finalista als premis FAD en la categoria d’espais efímers juntament amb el pintor Jaume Amigó.

Guillem Carabí Bescós, arquitecte
Comissari adjunt (Jujol)

(Barcelona, 1967) Doctor en Arquitectura amb la tesi La reforma de Casa Bofarull (1913-1933), de Josep M. Jujol: transformacions simultànies (2011). Professor de Composició arquitectònica a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de la Universitat Internacional de Catalunya (ESARQ-UIC). Membre del grup de recerca Història, Arquitectura i Disseny, de la UIC, amb el projecte La mansana de la discòrdia: el modernisme com a transgressió a la regularitat de l'Eixample. Autor de diversos articles i publicacions sobre l'arquitecte Jujol. Ha comissariat, amb M. Arenas i C. Peig, les exposicions Teatre del Patronat Obrer: una mirada gràfica (TGN 2010) i Taller Jujol (SJD 2007).

Jordi Ribas Boldú, gestor cultural
comissari adjunt (Accions)

(Sant Pere de Riudebitlles, 1972) Llicenciat en Història de l'Art per la Universitat de Barcelona (1992-1997). Treballa en diferents camps de la cultura i de les arts visuals (creació, educació, comunicació, gestió, etc.). Entre altres responsabilitats ha coordinat el Programa d'Arts Visuals del Centre Cívic Can Felipa a Barcelona (2006-2011) i ha estat responsable de comunicació i mediació del CA Tarrragona Centre d'Art (2011-2013). Ha col·laborat en diferents projectes per a l'ODA de la Diputació de Barcelona; la Institució de les Lletres Catalanes, el Laboratori de les Arts de la Fundació La Caixa; Experimentem amb l'art; etc. Forma part de k poetika eskamot kultural i ha estat organitzador de la kinzena poetika de Vilafranca del Penedès, festival dedicat a la poesia i totes les seves manifestacions.