Molly | Home page

El programa acadèmic reflecteix l'esperit del projecte expositiu, els valors socials i polítics de l'arquitectura en la seva relació amb la ciutadania proposant un debat, entre estudiants i professionals de Barcelona i Buenos Aires, entorn al paper transformador de l'arquitecte en la societat.

Està organitzat en tres sessions que tindran lloc a l'espai expositiu Barcelona, arquitectures d'una ciutat, a la Usina de l'Art.

La primera sessió, de caràcter obert i informal, és un intercanvi entre els temes de les ponències dels disertants convidats a la taula de Barcelona en el marc de la Biennal Internacional d'Arquitectura i els continguts de l'exposició.

La segona sessió serà un workshop que comptarà amb la participació dels alumnes del'Escola d'Arquitectura de la Fundació UADE.

La tercera sessió se centrarà a presentar la visió sobre l'arquitectura dels estudiants argentins que ja han realitzat un treball d'intercanvi universitari a Barcelona i la d'aquells altres barcelonins que durant aquest curs estan fent el propi en la Facultat de Arquitectura Diseño y Urbanismo (FADU) de la Universitat de Buenos Aires (UBA).

 

• Calendari:
• Sessió 1: dimecres 11 d'octubre, 9h
• Sessió 2: dimarts 17 d'octubre, 10h
• Sessió 3: dimarts 17 d'octubre, 16h

 

La Torre Júlia, al barri de La Prosperitat, és una arquitectura que resol un programa social prioritzant l’ús d’espais comunitaris. L’enclavament, que articula quatre barris entre vies i avingudes de circulació importants, requereix de la tipologia de torre, repensada per adaptar-se a l’ús de vivenda tutelada de lloguer per gent gran en un terreny exigu. L’alineació de la torre entra en sintonia amb la direcció del terreny que acollirà unes futures piscines públiques. La idea és agrupar l’edifici en tres comunitats, cadascuna amb un espai de reunió de doble altura a l’aresta de la torre i perceptible a la façana. Els arquitectes van pensar els eixos de cada planta com espais de socialització.

Sergi Pons
Pau Vidal
Ricard Galiana

La Borda neix en el context de les mobilitzacions de Can Batlló com una cooperativa de barri, dirigida a promoure la vivenda en règim de cessió d’ús. Per a la cooperativa d’arquitectes LaCol ha estat essencial la participació dels usuaris reals de La Borda en tot el procés, disseny, materialització i ús. LaCol i La Borda es compenetren al màxim en un laboratori de transformació social i veïnal. La visió d’ambdues cooperatives és la d’incentivar la vida comunitària i un sistema constructiu sostenible, apostant per la fusta i un dispositiu mediambiental que funciona como hivernacle, aportant calor a l’hivern. A l’estiu el sobreescalfament s’evita fent evacuar la calor a manera de xemeneia per una ventilació superior. El projecte es finança mitjançant l’economia solidària, la banca ètica i aportacions d’entitats i persones individuals, a partir d'una cessió de sòl municipal durant 75 anys.

La Col
La Borda

El barri, comenta la seva associació de veïns, es considerava a si mateix com la Ventafocs de l’Eixample per l’absència absoluta d’equipaments. L’Ajuntament va acordad amb l’Associació de Veïns del Fort Pienc de concentrar en aquest espai vàries de les demandes d'equipaments existents com una residència per a gent gran, un centre cívic, una biblioteca i una llar d’infants, i va executar el projecte afegint al complex un mercat i un centre de primària. El singular punt de partida de l’edifici fou concebre’l com una plaça, avui en dia centre identitari del barri. L’èxit aconseguit a Fort Pienc va fer que l’Ajuntament repliqués la mateixa idea a altres projectes de la ciutat. Després d’anys de reivindicacions socials i d’efectiva dignificació del barri, es produeix la paradoxa de la gentrificació.

El projecte se centra en la recuperació de la memòria del paisatge. El Turó de la Rovira forma part de la «Serra dels tres turons», àrea protegida i pulmó de la ciutat. L’espai, antigament abandonat i residual, és transformat en un excepcional mirador sobre la ciutat. La proposta busca conservar les restes de la bateria antiaèria republicana que defensava Barcelona durant la guerra civil. Alhora, es pretén preservar un segon estrat, conegut popularment com «el barri dels canons», les barraques que es van instal•lar a partir dels anys cinquanta i foren enderrocades l’any 1989. El projecte pretén evidenciar també una tercera capa més antiga d’explotació agrícola del turó. Es tracta d’un paisatge en procés de descomposició i reforça aquesta idea l’ús del ferro i el formigó desactivat, materials que mostren el seu desgast.

Jansana De la Villa de Paauw Arquitectes
AAUP Jordi Romero Associats

La mobilització ciutadana dels Amics de la Fabra i Coats i altres entitats del barri va donar fruits quan amb certes complicitats institucionals (especialment del Museu d'Història de Barcelona) es va aconseguir que l’Ajuntament perquè comprés tot el recinte i així poder intervenir des de l'administració pública al recinte protegit, així com protegir parts que no ho estaven abans. Amb la rehabilitació de la nau central es van restaurar els volums originals per tal de privilegiar una visió primigènia de la fàbrica, construïda a partir de l’any 1910. La intenció de recuperar la memòria domina tot el projecte, auster i contingut pel que fa a la introducció de nous elements per posar en relleu el pas del temps. El projecte, còmode amb un pressupost reduït, habilita els espais als usos d’una fàbrica de creació i a les diverses necessitats d’artistes visuals, músics, ballarins…

Manuel Ruisánchez
Francesc Bacardit
Amics Fabra i Coats