S'obre en una pestanya nova

Catalonia in Venice
La Venezia che non si vede

S'obre en una pestanya nova

Catalunya participarà a la 57ena edició de la Biennal d’Art de Venècia dins el programa Eventi Collaterali amb un projecte d’Antoni Abad comissariat per Mery Cuesta i Roc Parés, i que porta per nom 'La Venezia che non si vede. Unveiling the Unseen’. Antoni Abad proposa una interpretació en clau sensorial de l’espai urbà de la ciutat de Venècia creada en col•laboració amb un col·lectiu local de persones cegues i amb baixa visió. El mapa de la Venècia que no es veu s'ha començat a generar abans de la inauguració de la Biennal, gràcies a les reunions realitzades per l’artista Antoni Abad amb el col·lectiu d’invidents en col·laboració amb estudiants universitaris. L’aplicació mòbil i la web BlindWiki es nodreixen, en el decurs de la Biennal, de totes les aportacions que la ciutadania hi vulgui fer.

La presència catalana a la Biennal de Venècia, que s’inaugurarà el 13 de maig del 2017, està produïda per l’Institut Ramon Llull S'obre en una pestanya nova. Aquesta serà la cinquena vegada que l’IRL presenta Catalunya a la Biennal d’Art de Venècia.

La proposta va ser escollida per un jurat independent presidit per Xavier Antich i amb Martí Manen, Chus Martínez, Martí Peran, Nekane Aramburu, Antoni Muntadas i Ferran Barenblit com a vocals, Marta Oliveres, cap de l’àrea de creació de l’Institut Ramon Llull, ha participat al jurat amb veu i sense vot.

BlindWiki és un projecte col·laboratiu que creix gràcies a la contribució de voluntaris.

AGRAÏMENT ESPECIAL A TOTS ELS PARTICIPANTS: Anna Ammirati, Inessa Baldin, Flavia Banchi, Mattia Bordolotto, Simone Boso, Romane Bourgeois, Elena Brescacin, Valentina Caccamo, Miriam Calabrese, Luigi Carabuzza, Luca Casella, Cristina Faraon, Laura Ficotto, Francesco Fratta, Irene Fratta, Martina Fusaro, Anita Herodek, Piergiorgio Longagnani, Andrea de Lorenzo, Martina Manzari, Chiara Mazza, Guglielmo Messina, Giulia Oblach, Antonio Pozzana, Tobia della Puppa, Stefano Rossetti, Anna Maria Salariace, Alberto Scatto Vio, Emanuele Serpe, Felice Tagliaferri, Marta Toti, Alessandro Trovato, Ilaria Visentin, Rossana Zambon.

Gràcies a: Ernest Ameller, Tamara Andruszkiewicz, Francesc Aragall, Associació Catalana per a la Integració del Cec, Associació Discapacitat Visual Catalunya, Alberto Balletti, Alessandra Ballotta, Giulia Bencini, Llorenç Blasi, María José Bou, Luciano Domenicali, Paula Ferullo, Bernat Franquesa, Fundació Ulls del Món, Paolo Garbolino, Dimas García, Miquel Giner, Ramón Gironés, Istituto dei Ciechi di Milano, Ione Larrañaga, Andrés Lewin-Richter, Merche Loureiro, Jose Lozano, Sandra Martin, José Luís Merino, Albert Morales, Carme Oller, ONCE Barcelona, PHONOS, Shaun Pilgrem, Jordi Ros, Paolo Rosso, Ernesto Saade, Sala Blu Stazione Santa Lucia, Sala Consiliare di San Lorenzo, Scoleta dei Calegheri, Angela Vettese and Giuseppe Vigolo.

Antoni Abad

Antoni Abad (Lleida, 1956) és llicenciat en Història de l'Art per la Universitat de Barcelona el 1979 i European Media Master per la Universitat Pompeu Fabra el 1997. L’any 2006 va rebre el Premi Nacional d'Arts Visuals de la Generalitat de Catalunya i el Golden Nica Digital Communities del Prix Ars Electronica a Linz, Àustria.

Ha participat a les Biennals de Venècia i Lima (1999), Sevilla (2004 i 2008), Mercosul Porto Alegre (2009) i Berlín (2016). Els seus projectes han estat presentats al Centro de Arte Reina Sofía, La Casa Encendida i Matadero de Madrid; MACBA i Centre d’Art Santa Mònica de Barcelona; New Museum i P.S.1. de Nova York; Hamburger Banhof de Berlín i ZKM de Karlsruhe a Alemanya; Musac a León, Centre d’Art Contemporain a Ginebra, Museo de Arte Moderno en Buenos Aires; Laboratorio de Arte Alameda i Centro Cultural de España a Mèxic, i Centro Cultural Sao Paulo i Pinacoteca do Estado de Sao Paulo a Brasil, entre d’altres.

Entre 2004 i 2014 centra la seva activitat en la realització de projectes de comunicació audiovisual a Internet, a partir de l'ús de telèfons mòbils per part de grups en risc d’exclusió de Mèxic D.F., Lleida, León, Madrid, Barcelona, San José de Costa Rica, Sao Paulo, Ginebra, Manizales (Colòmbia), Sàhara algerià, Nova York i Montréal (Québec, Canadà). Taxistes, immigrants, refugiats, guerrillers desmobilitzats i persones amb mobilitat reduïda han estat participants actius d’aquestes experiències, publicant dia a dia les seves pròpies cròniques audiovisuals al web www.megafone.net.

La tardor del 2014 inicia a l’Acadèmia d'Espanya a Roma el desenvolupament del projecte BlindWiki, un prototip de xarxa ciutadana a Internet concebut per a persones invidents i amb baixa visió. Els participants utilitzen telèfons mòbils per tal realitzar registres d'àudio geolocalizats de les seves experiències quotidianes a la ciutat. Mitjançant l'aplicació BlindWiki, les gravacions prèviament publicades son sempre  accessibles des de telèfons mòbils, reflectint el paisatge urbà tal com l'experimenten les persones amb diversitat visual. El projecte fomenta la creació col•laborativa d’una cartografia pública sensorial que es pot estendre a d’altres ciutats i de la que en pot gaudir tant el propi col•lectiu, com la resta de la societat. A més de Roma, el projecte BlindWiki ha estat realitzat l’octubre de 2015 a Sidney, i el juny de 2016 a la 9ª Biennal de Berlín. Les contribucions dels participants son accessibles mitjançant l'aplicació mòbil en el carrers d’aquestes ciutats i a la web del projecte.

Comissaris

Roc Parés Burguès

S'obre en una pestanya nova

Roc Parés Burguès.

Artista investigador en comunicació interactiva. Doctor en Comunicació Audiovisual (UPF, 2001) i Llicenciat en Belles Arts (UB, 1992). Professor Associat i Investigador del Grup DigiDoc, del Departament de Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra.

Els seus treballs artístics es caracteritzen per la experimentació poètica i crítica amb les tecnologies digitals i han estat presentats i exhibits internacionalment al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, Fundació Joan Miró, Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofia, Centro Cultural de Belém, Tate Gallery, Art Gallery of Ontario, National Museum of Photography, Film and Television, Centro Cultural de España en México, Ex Teresa Arte Actual, Laboratoire Paragraphe Université PARIS 8, Brandts Danmarks Mediemuseum, Centrale Montemartini, entre d’altres.  

Els seus treballs de recerca han estat publicats per British Computer Society, Academic Press, FECYT, Macba, MIT Press, entre d’altres. Ha col•laborat amb desenes d’artistes, científics, enginyers, institucions i col•lectius amb qui ha impulsat algunes plataformes pioneres en l’art electrònic, com Galeria Virtual (Museu de la Ciència 1993-1995 i UPF 1995-2000) dedicada el desenvolupament de la realitat virtual com a forma d’art; Macba En línea (Macba+UPF 1995-1997) dedicada a l’art en xarxa; M.A.L. (HANGAR+MOB Comissió Europea 2011-2013) dedicat a l’art amb dispositius mòbils intel·ligents o el Màster Universitari en Arts Digitals, UPF (1995-2015) del qual va ser codirector del 2010 al 2015.

http://roc-pares.net S'obre en una pestanya nova

Mery Cuesta

S'obre en una pestanya nova

Mery Cuesta. és crítica d’art, comissària d’exposicions, docent i dibuixant. Com a crítica d’art, és una firma habitual des del 2002 al Cultura/s de La Vanguardia, on actualment publica una secció setmanal d’opinió sobre art anomenada “Centellas”. Escriu també articles i textos assagístics per moltes altres publicacions. El 2002 guanya el Premi Espais de la Crítica d’Art, gràcies al qual publica el seu primer llibre, un anàlisi de la producció cinematogràfica experimental en l’Espanya dels 70. Acaba de presentar La Rue del Percebe de la cultura y la niebla de la cultura digital, un assaig sobre els efectes de la cultura digital en el consum cultural amb l’editorial Consonni.

Com a comissària, els seus projectes aborden qüestions relatives a l’anàlisi del consum cultural, la cultura popular i la dissecció crítica dels mecanismes de funcionament de l’art contemporani. En destaquen ‘Videoclisión’ (Centro Galego de Arte Contemporánea), ‘Low Cost’ (Foment de les Arts Decoratives FAD), ‘Quinquis de los 80: Cine, prensa y calle’ (CCCB, La Casa Encendida, Centro de Historia de Zaragoza i Alhóndiga de Bilbao), ‘La mano izquierda de Cervantes’ (Instituto Cervantes – Karsi Sanat, Estambul), o ‘Humor absurdo: Una actitud ante la vida en situaciones críticas’ (Artium). Treballa des del 2013 en l’àmbit empresarial com a Brand Curator per a diverses marques internacionals. El seu pròxim comissariat aborda la creació artística en presons i s’inaugurarà la tardor del 2016 al CaixaForum Barcelona

Com a docent, és Directora del Màster en Il·lustració i Còmic d’Elisava – Escola Superior de Diseny i Enginyeria de Barcelona. Així mateix, imparteix nombroses classes, tallers i ponències sobre comissariat, crítica d’art, cultura popular o disseny expositiu en diverses universitats i centres (Universitat Ramon Llull, Centro Cultural de Espanya En México, CENTRO    de Diseño, Cine y Tv de México).

La pràctica de Mery Cuesta en l’àmbit del dibuix i el còmic com a teòrica, docent i autora es centra en la fusió entre llenguatge còmic i crítica cultural. Com a dibuixant, publica diverses sèries i historietes de caràcter crític i assagístic per a revistes com Barcelonés, TMEO, La Cruda, Resitencia (Mex) o Mongolia. Ha exposat els seus dibuixos a diverses galeries i ha publicat tres àlbums.

http://www.merycuesta.com S'obre en una pestanya nova