Arquit. i disseny.  Venècia,  04/06/2014

Inauguració d’«Arquitectures Empeltades», l’exposició que representarà Catalunya a la Biennal d’Arquitectura de Venècia

Aquest dijous s’inaugurarà l’exposició “Arquitectures Empeltades, comissariada per Josep Torrents i Alegre, amb què l’Institut Ramon Llull presenta Catalunya a la 14ena Biennal d’Arquitectura de Venècia dins els Eventi Collaterali


L’exposició es presentarà en una roda de premsa a les 10.30h a càrrec del conseller de Cultura, Ferran Mascarell; el conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila; el director Promoció dels Sectors Culturals de l'Institut de Cultura de Barcelona, LLucià Homs; el director de l’IRL, Àlex Susanna; i el comissari, Josep Torrents i Alegre.

Posteriorment, a les 18.30h, tindrà lloc la inauguració oficial.

La proposta catalana ha despertat força expectativa i és un dels 25 projectes que recomana la revista Wallpaper.

El punt de partida d’«Arquitectures Empeltades» és la reforma de la Casa Bofarull (1913-1933), una de les obres cabdals de Josep Maria Jujol (1879-1949). Aquesta arquitectura ens identificar una actitud que es pot resseguir en molts projectes construïts el darrer segle, i que es fonamenta en un intens diàleg amb les preexistències, físiques i no, que permeten desenvolupar un projecte que inclou i barreja els elements nous i els existents, tal com l’esqueix empelta l’arbre. “Aquesta complexitat és singular, ja que no es dóna habitualment a altres llocs d’Europa”. Per mostrar-ho, s’han seleccionat 16 edificis que il·lustren aquesta actitud:

Edificis seleccionats

  • Reforma de la Casa Bofarull (1913-1933, Josep Maria Jujol, als Pallaresos)
  • Apartaments a les golfes de la Pedrera (1953-1955, Francisco Juan Barba Corsini, a Barcelona)
  • Restauració de l’església de l’Hospitalet (1981-1984, José Antonio Martínez Lapeña i Elías Torres Tur, a Eivissa)
  • IES La Llauna (1984-86, Carme Pinós i Enric Miralles, a Badalona)
  • Caldereria petita, rehabilitació d’habitatge entre mitgeres (2001-2002, Calderon - Folch - Sarsanedas Arquitectes, a Gelida)
  • Museu de Can Framis (2007-2009, Jordi Badia BAAS Arquitectura, a Barcelona)
  • Espai públic Teatre La Lira (2004-2011, RCR Arquitectes –Rafael Aranda, Carme Pigem i Ramon Vilalta– i Joan Puigcorbé, a Ripoll)
  • Apartament Juan (2011, Vora arquitectura –Pere Buil i Toni Riba–, a Barcelona)
  • Auditori a l’església de Sant Francesc (2003-2011, David Closes, a Santpedor)
  • Tres estacions de la Línia 9 del Metro: Amadeu Torner, Parc Logístic i Mercabarna (2008-2011, Garcés - De Seta - Bonet Arquitectes –Jordi Garcés, Daria e Seta i Anna Bonet– i Ingeniería Tec-4 –Ferran Casanovas, Antonio Santiago i Felipe Limongi–, a Barcelona)
  • Espai transmissor del túmul/dolmen megalític (2007-2013, Toni Gironès, a Seró, Artesa de Segre)
  • Clínica Arenys – can Zariquiey (2006-2013, Josep Miàs Arquitectes –Josep Miàs–, a Arenys de Munt)
  • Centre cultural Casal Balaguer (1996 - en procés, Flores&Prats Arquitectes –Eva Prats i Ricardo Flores– i Duch-Pizá Arquitectos –M. José Duch i Francisco Pizá–, a Palma)
  • Restauració paisatgística de l’abocador de la vall d’En Joan a Begues (2002 - en procés, Enric Batlle, Joan Roig i Teresa Galí, al Parc Natural del Garraf)
  • Torre de 94 habitatges de protecció oficial (2012 - en procés, Josep Llinàs, a l’Hospitalet de Llobregat)
  • Projecte de revitalització del districte d’Adhamiya (2012 - en procés, AV62 Arquitectos –Victòria Garriga i Toño Foraster– i Pedro García del Barrio - Pedro Azara, a Bagdad).

El fil conductor de la proposta és la descripció dels diversos projectes a través del PROCÉS arquitectònic i de la posterior PERCEPCIÓ de l’edifici resultant. Aquests projectes s’entenen a partir de si mateixos, de la seva singularitat, i no com a arquitectures que formen part d’un moviment.

En la fase de Percepció s’han seleccionat quatre edificis que permeten resseguir un segle d’arquitectura, la Casa Bofarull (1913-1933), l’IES La Llauna (1984-86), l’espai públic Teatre La Lira (2004-2011) i l’espai transmissor del túmul/dolmen (2007-2013), per visualitzar aquestes diferents percepcions a través de diverses vies: càmeres fixes, fotografies diàries i performances artístiques (ACCIONS) alteraran la quotidianitat d’aquests quatre espais. En paraules del comissari “hem volgut ensenyar el procés, i també com un cop acabats els edificis són contenidors de vida”. 

Aquesta serà la segona vegada que l’IRL impulsa la presència de Catalunya a la Biennal d’Arquitectura, després d’haver-hi presentat amb un gran èxit de públic i crítica el projecte Vogadors, comissariat per Jordi Badia i Félix Arranz el 2012 i integrat per nou obres de joves arquitectes catalans i balears. Des de l’any 2009 té presència regular també a la Biennal d’Art.

x03z14

La proposta catalana és un dels 25 projectes que recomana la revista Wallpaper

Logos Institut Ramon Llull Generalitat de Catalunya Ajuntament de Barcelona MACBA Col·legi Arquitectes de Catalunya LAMP Ripoll Artesa de Segre Pallaresos
L’Institut Ramon Llull és un consorci integrat per la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Barcelona que té com a finalitat la projecció i difusió exterior de la llengua i la cultura catalanes en totes les seves expressions.
Generalitat de CatalunyaAjuntament de Barcelona
La Fundació Ramon Llull, està constituïda pel Govern d'Andorra, l'Institut Ramon Llull, el Consell General dels Pirineus Orientals, l'Alguer i la Xarxa de ciutats valencianes Ramon Llull, i té la seva seu a Andorra
Fundació Ramon Llull