Les
Tecnologies de la Informació i
la Comunicació (TIC) a l’aula de L2. La imatge
fixa i el vídeo digitals per crear activitats.
Les TIC formen part de la nostra vida.
La nostra adaptació als
recursos existents i l’aprenentatge i actualització del
seu ús condicionaran el nostre futur. Posar-se al dia
ha esdevingut una rutina més.
Les TIC van arribar també al món de l’ensenyament
i van entrar a l’aula. Els alumnes de l’ensenyament
obligatori les tenen en el seu currículum i formen part
del seu aprenentatge diari. Per tant, cada dia més, qualsevol
activitat desenvolupada a l’aula a partir de l’ús
d’ordinador, internet o editors de text resulta del
tot natural per a tots.
En relació a l’aprenentatge d’na L2 aquestes
tecnologies prenen un valor afegit. L’aula en si és
un espai molt restringit per generar activitats que contemplin
l’ús real de la llengua i alhora la seva pràctica
condueixi a un resultat també real.
Normalment ens veiem en la necessitat de
simular, de recrear contextos perquè l’acte comunicatiu sigui coherent
i adequat i poder donar justificació a les formes i funcions
que hem triat per comunicar quelcom. Sovint establir la comunicació entre
l’emissor, el receptor i allò de què es parla
es torna molt feixuc per un context precari on falta informació per
construir un missatge que contingui una textualitat definida.
En conseqüència l’anàlisi de llengua
que es pugui fer del contingut d’aquests missatges, del
text i del discurs, serà també precari. El llenguatge
no haurà desenvolupat plenament la seva tasca de ser un
instrument per assolir objectius. Conscients de tot això ja
fa temps que a l’aula moltes activitats consisteixen a
fer servir les noves les TIC com a eines de comunicació real
en el procés d’ensenyament-aprenentatge.
Ara ens referirem a una que a poc a poc
va despertant interès
i guanyant seguidors però que camina amb lentitud. Es
tracta de la imatge fixa i el vídeo digitals. Un fre inicial
per a la ràpida integració a les activitats de
l’aula ha estat el cost elevat dels components tècnic
en comparació a la resta de TIC. Un altre, el temps necessari
per adquirir el grau d’usuari mínimament
competent en les aplicacions existents.
Actualment, però, la situació ha canviat molt i
els ordinadors bàsics vénen equipats amb programes
i tutorials que animen a posar-s’hi.
Aquest taller pretén fer una aproximació als recursos
necessaris per crear vídeos a partir d’imatges fixes
o petits clips que siguin documents reals, amb objectius reals
més enllà de l’aula que motivin l’alumne
a analitzar i modificar el seu missatge en funció de les
característiques dels elements que integren el discurs.
Es genera doncs un marc per a l’avaluació i l’autoavaluació,
per a desenvolupar estratègies i es camina cap a l’autonomia
de l’aprenentatge: aprendre a aprendre.
La primera part del taller presenta uns
exemples pràctics,
i la segona consisteix en una proposta als assistents perquè,
a partir de les seves necessitats i experiències, analitzin
conjuntament les possibilitats d’aquestes eines aplicades
a les seves aules.
|