Joan Ferrés i Prats és doctor en Ciències de la Informació i mestre. Ha estat professor d’Ensenyament Secundari. Actualment és professor d’Estudis de Comunicació Audiovisual de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona.

Va fundar i dirigir durant 11 anys (des de 1974 fins al1985) el Departament d’ Audiovisuals de l’Editorial Edebé (Barcelona). En l’ámbito de la producció audiovisual, ha estat guionista i/o realitzador d’una sèrie de muntatges audiovisuals i videogrames didàctics, entre els quals destaquen: La alondra y las ranas (1977), El punto (1979), El hombre audiovisual (1979), El llanto y la luz (1983), Per la pau (1985), Memorias de un coronel (1987), Una llar per als disminuïts (1989) i Nous Temps, noves respostes (1992).

Especialista en Comunicació Audiovisual i Educació, treballa de manera preferent en dos àmbits temàtics: el de la socialització a través de les comunicacions inadvertides i el de l’educció en una cultura de l’espectacle.

Entre les seves publicacions destaquen: Vídeo y educación (Laia, 1988; Paidós 1992), La publicidad, modelo para la enseñanza (Akal, 1994), Televisión y educación (Paidós, 1994), Televisión subliminal. Socialización mediante comunicaciones inadvertidas (Paidós, 1996), Educar en una cultura del espectáculo (Paidós, 2000) i La educación como industria del deseo (Paidós, en prensa).

Ha dissenyat, coordinat i coescrit l’obra Cómo ver la televisión. Material didáctico para niños y jóvenes (1998), que consisteix en tres cintes de vídeo i tres llibres, editada pel Consell de l’Audiovisual de Catalunya, actualment en fase d’ actualització i ampliació.