La cançó popular i el món de la poesia són el seu bressol i el seu marc, així la Marina ens condueix pel temps i arreu del pais, sempre compromesa amb la lluita pels drets de la dona i la violència de gènere, implicada en els conflictes del món, les seves actuacions a l’Irak, Palestina, Israel, el Sàhara, Argelia, Bòsnia, Ciudad Juarez i la Plaça del Zócalo de Mèxic DF, constaten el seu compromís. Els seus discs estàn distribüits per tot Europa, Canadà, Estats Units i Llatinoamèrica.

Cada una de les cançons de Marina és una joia. Una ens fa pessigolles al cor; l’altra ens fa massatges a l’ànima. Aquesta rescata el delicat amor dels avis. La següent ens recorda la lliçó del mar... Tot seguit, descobrim que les cançons d’amor són eternes... Si l’amor se’n va, queda la melangia. I queda, al fons de tot, una joia antiga, és el cofre del tresor. L’acarona l’aigua de la seva veu, netíssima i transparent. Capbussa-t’hi.