El conseller de cultura, Ferran Mascarell, ha qualificat l'exposició de "valenta" i ha afirmat que "té sentit". Per al conseller "un país amb un atur superior al 25% és un país que té un forat negre, i els forats negres són realitats poc compreses i que poden arribar a empassar-se el cosmos sencer. Per tant hem de saber què és el que tenim per davant, una realitat extremament complexa". Igualment, s'ha mostrat convençut que "aquesta serà una de les exposicions comentades en aquesta Biennal d'Art de Venècia, i ho serà perquè apunta una gran profunditat d'anàlisi i de sentit que no passarà desapercebuda". "El fenomen que aquí es descriu no és estrictament català ni espanyol, sinó que té molt d'estructural i de model social de desenvolupament a nivell global", ha assegurat.

El director de l'Institut Ramon Llull, Vicenç Villatoro, també s'ha referit a la temàtica que aborda el projecte afirmant que "es pot reflexionar a l'entorn del 25% d'atur des de moltes perspectives: la sociològica, l'econòmica, la política... Però des de l'Institut Ramon Llull celebrem que aquesta anàlisi s'hagi realitzat des de la perspectiva cultural i en concret des de l'art contemporani". 

Des de l'Ajuntament de Barcelona, Llucià Homs ha ressaltat la importància de ser en escenaris internacionals com aquest: "en aquests moments la internacionalització de la cultura és més necessària que mai, i el fet de ser a la Biennal d'Art de Venècia és clau. Precisament per això, amb aquesta exposició, la cultura catalana es posiciona en el debat central dels nostres temps.

El comissari de projecte, Jordi Balló, ha explicat que "l'exposició és fidel a la seva idea original, no podem donar per acceptables coses que són inacceptables". I en aquest sentit ha assegurat que "no és cert que la població desocupada és una població inactiva, tampoc podem referir-nos a la població dels que no tenen feina com una estadística sense rostres ni històries concretes. I també és dona per descomptat que la crisi sistèmica i el món de l'art contemporani no tenen cap relació. Aquesta exposició indaga en aquestes paradoxes i en aquests móns diferents".

El fotògraf Francesc Torres s'ha referit al procés de concepció del projecte: "ens vam aproximar a aquesta complexa i sensible realitat del 25% des d'una profunda honestedat i una gran complicitat per totes les parts".  Per a Torres, el més destacat ha estat la plena col·laboració amb els participants que han esdevingut també autors: "les vuit persones que vam documentar, a través de fotografies i de vídeos, van convertir-se des del primer moment en coautors d'aquest projecte, des d'una gran proximitat i implicació. Per tant es tracta d'una obra realment coral".

Els participants
La selecció dels vuit participants s'ha fet en col·laboració amb diversos col·lectius que lluiten en àmbits diversos per afrontar la crisis sistèmica de Catalunya en relació a la desocupació i la manca de perspectives professionals i laborals. Ells i elles són Gessamí Sánchez Ollé de 33 anys, bioquímica, membre de la Federació de Joves Investigadors Precaris; Noèlia Asensi, 32 anys, arquitecta amb projectes sobre art efímer; Aura Jobita Gonzáles, equatoriana de 45 anys, treballadora domèstica i operària de fàbrica; Pedro González, 48 anys, treballador del metall;  Cyntia Terrade, 22 anys, sense experiència laboral; Mamadou Kheraba Drame, senegalès de 43 anys, des de fa 15 anys a Barcelona i que treballa en el reciclatge; Alejandro Roldán, 60 anys, membre de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca de L'Hospitalet; Joan Andreu Parra, 42 anys, abans caixer en diverses sucursals bancàries, ara a la recerca d'una feina ètica.

Les obres de la col·lecció permanent del MACBA seleccionades per aquests vuit ciutadans i que els acompanyen en l'exposició a Venècia són dels artistes Hans Haacke (Condensation Cube); Federico Guzmán (Emboscadura); Carlos Pazos (Aquella noche volví a llorar con Bambi); Jaume Xifra (Morceau d'art);  Alan Sekula (Shipwreck and Workers); Esther Ferrer (Cadira Zaj); Jorge Oteiza (Retrato de un gudari llamado Odiseo) i Perejaume (Compostatge de nou pintures, compostatge de sis pintures, compostatge d'una pintura amb marc i vidre). Algunes obres estaven exposades a les sales del museu; d'altres conservades en caixes en el magatzem. 

x02z13