Fotografies: SFGA/JAViladot
L'Auditori Nacional d'Andorra, a Ordino, ha acollit aquest dimecres l’acte de lliurament dels Premis Internacionals Ramon Llull 2022, en una cerimònia presidida per la ministra de Cultura i Esports, Sílvia Riva, amb la consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Natàlia Garriga; la directora de la Fundació Ramon Llull, Teresa Colom; el director de l’Institut Ramon Llull, Pere Almeda; l’alcalde d’Alzira i president de la Xarxa de ciutats valencianes Ramon Llull, Diego Gómez; la directora general de Cultura del Govern Balear, Catalina Solivellas i el president de la Fundació Congrés de Cultura Catalana, Agustí Alcoberro.
Durant l’acte de lliurament, la ministra Sílvia Riva ha celebrat que Andorra torni a acollir l’entrega d’aquests premis i ha refermat el compromís del Govern “perquè Andorra continuï sent l’escenari de la projecció internacional del català.” La ministra ha afegit que “La llengua i la cultura que compartim amb catalans del nord i del sud, valencians, balears, aragonesos de la Franja i algueresos ha de seguir sent sinònim d’obertura, de modernitat, de llibertat creativa i de respecte a la diversitat”. En aquesta mateixa línia, ha desitjat que la Fundació Ramon Llull permeti “enfortir llaços i crear sinergies en benefici dels objectius que compartim”.
La consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Natàlia Garriga, ha destacat la rellevància dels Premis: “evidencien que quan els territoris de parla catalana treballem junts, sumem forces”. La consellera ha afegit que “explicar-se al món no sempre és fàcil, però en un món globalitzat com el nostre, és important destacar allò que ens fa únics i especials”. Garriga ha agraït a les premiades la passió i qualitat amb què projecten la cultura catalana al món.
En l’acte de lliurament dels premis s’ha estrenat un espectacle creat per a l’ocasió amb la participació de l’Esbart Laurèdia, l’Esbart Sant Romà, la Jove Companyia Nacional de Dansa i la Companyia Líquid Dansa.
Premi Ramon Llull a la promoció internacional de la creació catalana: Claire Verlet
Aquest any s’arriba a la desena edició d’aquest premi que distingeix una persona o institució de l’exterior amb una trajectòria significativa en la visibilització de la creació catalana en l’àmbit internacional. El premi està dotat amb 4.000 euros.
El jurat considera mereixedora del premi Claire Verlet, en reconeixement per haver programat espectacles de dansa contemporània catalans com els de la companyia Malpelo de Maria Muñoz i Pep Ramis, o de Azkona&Toloza al Théâtre de la Ville de París, i per haver donat valor a la dansa catalana durant el 2021 a França.
Premi Ramon Llull de traducció literària: María Alonso Seisdedos
El jurat ha decidit atorgar el premi a María Alonso Seisdedos en reconeixement de la seva traducció al gallec del llibre Canto jo i la muntanya balla, d’Irene Solà, sota el títol Canto eu e a montaña baila. El jurat ha valorat molt positivament que la traducció d’aquesta obra de la literatura catalana contemporània s’hagi apropat al públic gallec “mantenint l’estil i la tonalitat lírica i resolent amb encert la tria dels registres”, sobretot en l’oralitat. La novel·la premiada forma part de la col·lecció de narrativa per a adults Libros K (Faktoría K), en què trobem altres noms de les nostres lletres com Eva Baltasar, Jordi Sierra i Fabra, Quim Monzó o Tina Vallès.
Premi Ramon Llull de traducció literària (trajectòria): Simona Škrabec
Aquesta nova modalitat de premi reconeix la trajectòria consolidada de traductors i traductores de literatura. Les persones aspirants han d’haver publicat més de cinc traduccions d’obres de la literatura catalana. El premi té una dotació de 6.000 euros.
El jurat considera mereixedora del premi la traductora del català a l’eslovè Simona Škrabec, en reconeixement de la seva indiscutible labor de difusió de la literatura catalana a Eslovènia. En vint anys de carrera, Škrabec ha traduït, entre altres, Cròniques de la veritat oculta, de Pere Calders, el 2002; Darrer comunicat i Tocant a mà, de J. V. Foix, el 2003; Camí de sirga, de Jesús Moncada, el 2004; El joc del mentider, de Lluís Maria Todó, el 2005; Senyoria i L’ombra de l’eunuc, de Jaume Cabré, el 2007 i 2018; Les dones i els dies, de Gabriel Ferrater, el 2007; La Passió de Renée Vivien, de Maria-Mercè Marçal, el 2022, i Pedra de tartera i País íntim, de Maria Barbal, el 2009 i 2016.
Premi Internacional Ramon Llull de catalanística i a la diversitat lingüística: Mary Ann Newman
El Premi Internacional Ramon Llull de catalanística i a la diversitat lingüística té per objectiu valorar el conjunt de l’obra individual d’una persona de fora del domini lingüístic, escrita en qualsevol llengua, i que hagi significat un notable coneixement de la realitat històrica i cultural catalana, o bé l’aportació teòrica o pràctica d’una persona de qualsevol país que hagi significat una important contribució al coneixement, el reconeixement, la promoció o la defensa d’una o més cultures i nacions sense estat. El guardó és atorgat conjuntament per la Fundació Ramon Llull i la Fundació Congrés de Cultura Catalana. El premi està dotat amb 6.000 euros.
El jurat considera mereixedora del XXXIè premi Mary Ann Newman per haver treballat sense descans, amb qualitat, intensitat i bon criteri, per promoure la cultura i la literatura catalanes als Estats Units des de l’ensenyament, la traducció i l’activisme cultural.
x02z14
