La tercera edició de la Triënnale de Kortrijk (Bèlgica) s’inaugura el 29 de juny amb obres de vint-i-dos artistes que, fins el 6 d’octubre, formaran part del paisatge urbà d’aquesta ciutat flamenca i d’alguns dels seus edificis més emblemàtics. L’Ajuntament de Kortrijk i la plataforma artística Be-part són els responsables d’aquesta cita internacional que posa l’èmfasi en l’aspecte social de l’art contemporani i el seu diàleg amb el teixit urbà.
Laia Estruch instal·larà la seva obra Trena al Grote Markt (Gran Mercat), situat a la plaça més cèntrica de la ciutat. L’escultura sonora, produïda pel Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), forma un circuit de 35 metres de llargada per 6,60 metres d’amplada i 5 metres d’alçada i 2 metres de diàmetre, i crea una experiència única, on els límits entre l'exterior i l'interior s'esvaeixen. Parteix de la morfologia de l’anomenat plexe (del llatí ‘trena’): la xarxa ramificada de vasos o nervis dins del cos humà. L’estructura de l’escultura també s’inspira en l’estudi de l’arquitectura dels circuits automobilístics, els circuits d’atletisme i els parcs d’atraccions, i també està en relació amb els recorreguts creats als subsols de les ciutats per canalitzar l’aigua o el gas. Té un caràcter performatiu i es va estrenar al juliol del 2023 a la Sala Oval del MNAC. En aquesta ocasió, proposa als visitants de Kortrijk redescobrir i renegociar la seva relació amb un dels espais més cèntrics i vitals de la ciutat.
Jordi Bernadó exposarà al BK6, un antic museu situat al nucli històric transformat en un centre creatiu per a adolescents, fotografies de la sèrie Last & Lost, fruït de la recerca que ha dut a terme a 10 ecosistemes únics d’arreu del món que tenen la seva continuïtat amenaçada. L'artista intenta documentar la memòria d'aquests llocs per a les generacions futures. Contempla els reptes ecològics i filosòfics del present, retratant escenes d’extinció, però també d’esperança. Cada imatge mostra una realitat que lluita per resistir, o que n'afirma la pervivència. Algunes parlen des de la denúncia, d'altres des de l'evocació, la metàfora o el desig de canvi. Les seves fotografies es presenten en diàleg amb obres de l’artista visual estatunidenc-cubà Felix Gonzalez-Torres (mort al 1996), de l'artista i arquitecte d'avantguarda belga René Heyvaert, i de l'artista visual i escriptora estatunidenca Roni Horn.
Els comissaris de l’edició d’enguany de la Triennal són Patrick Ronse, director de la plataforma d’art contemporani Be-Part, i Hilde Teerlinck, directora de la Han Nefkens Foundation. El lema que han escollit és After Paradise (Després del paradís) i fa referència al contrast entre l'harmonia social i l’abundància material d’un pretèrit paradís perdut i un present que aboca a l’escassetat de matèries primeres, les tensions socials i un medi ambient altament contaminat. Tot i això, segons els seus comissaris, After Paradise vol oferir un relat positiu, centrat en la responsabilitat i l’empoderament de les persones, amb obres que fomenten el diàleg, la reflexió i l’acció.
La participació de Laia Estruch i Jordi Bernadó a la Triënnale de Kortrijk compta amb el suport de l’Institut Ramon Llull, qui també va impulsar la programació d’artistes catalans en les dues edicions anteriors.
Laia Estruch (Barcelona, 1981) és Llicenciada en Belles Arts per la Universitat de Barcelona. Estudia el seu darrer any de llicenciatura a la universitat The Cooper Union (New York, 2010). Ha rebut el premi 'Ciutat de Barcelona 2021', el Premi 'Cerveses Alhambra d’Art Emergent, ARCOMadrid 2022' i el Premi Galeries 2019 de la revista Núvol. La veu i el cos són els elements que vertebren la seva investigació, una pràctica artística situada a cavall entre l'escultura i l'acció. L'artista entén la veu com una extensió del cos capaç de sintetitzar qüestions relatives al llenguatge, la parla, el gènere o les estructures socials.
Els seus darrers treballs s’han pogut veure a PUBLICS (2022) Helsinki, Feria ARCO de Madrid (2022), Centre d’Art La Panera (2022) de Lleida, col·lecció de Thyssen Bornemisza TBA21 al C3A Centro de Creación Contemporánea de Andalucía, Córdoba (2022), Fundación Sandretto, Madrid (2022), galeria Ehrhardt-Flórez, Madrid (2022), Fundación Cerezales Antonino y Cinia, León (2022), Azkuna Zentroa, Bilbao (2022), Hauser and Wirth Menorca (2023), TEA Tenerife Espacio de las Artes (2023), MNAC Museu Nacional d’Art de Catalunya de Barcelona (2023), Galeria Municipal do Porto de Portugal (2023), Concomitentes - Aguas Vivas en Cantábria (2023-24) i PATIO ZONAMACO México (2024).
Jordi Bernadó (Lleida, 1966) entén la pràctica fotogràfica com una via de coneixement. La seva ambició i rigor quan descodifica el seu entorn han transcendit en una obra extensa, personal i alhora complexa. El joc amb la realitat, l'observació dels angles cecs en què s'escapa el que és inadvertit són algunes de les constants en la seva calidoscòpica obra, que aborda temàtiques tan diferents com la identitat, les maneres d'habitar i l'arquitectura, tant a nivell individual com a col·lectiu.
Ha estat el guanyador del Premi del Ministeri de Cultura al Millor Llibre de l'Any 2002 i del Premi PHotoESPAÑA 2002 a la categoria de Millor Llibre de Fotografia amb Very Very Bad News (Ed. Actar, 2002), i finalista al Prix du Livre d’Auteur 2010 a Les Rencontres d’Arles Internationales de la Photographie amb el llibre Welcome to Espaiñ (Ed. Actar, 2009). Ha estat guanyador també de la Beca Fotopres i de la Beca Endesa X.
