Institut Ramon LLull

Anna Gual, Andrea Genovart i Sergi Pompermayer, seleccionats per a les residències Château de Lavigny i Art Omi 2024

Literatura.  04/07/2024

Els tres escriptors catalans seran els residents d’enguany d’aquests dos centres internacionals de literatura de Suïssa i d’Estats Units, a partir d’un acord de col·laboració amb l’Institut Ramon Llull.




La poeta Anna Gual ha estat seleccionada per participar a la Residència Internacional d'Escriptors Château de Lavigny, a Suïssa, del 23 de juliol al 19 d’agost. Serà la segona ocasió en què una escriptora catalana fa una estada en aquesta residència, fundada al 1996 per Jane Ledig-Rowohlt en memòria del seu marit, l'editor alemany Heinrich Maria Ledig-Rowohlt, amb l’objectiu de fomentar una comunitat internacional de creació literària. L’any passat va ser l’autora manresana Cristina Massanés qui va poder fer-hi una estada. Des de la seva creació, el Chateau de Lavigny, ja ha acollit a més de 600 escriptors.

D’altra banda, l’escriptora Andrea Genovart i el dramaturg Sergi Pompermayer han estat escollits per fer una estada cadascun a la residència Art Omi de Nova York (Estats Units), de gairebé un mes de durada. Genovart hi serà del 5 de setembre al 2 d’octubre, i Pompermayer, del 10 d’octubre al 6 de novembre.

El programa Art Omi: Writers acull autors i traductors d'arreu del món. El marcat caràcter internacional de la residència ofereix visibilitat a veus literàries diverses i reflecteix l'esperit d'intercanvi cultural, essencial per aquesta institució cultural. El programa compta amb un itinerari de visites setmanals amb la comunitat editorial de Nova York, on estableixen contacte amb editors, agents i scouts literaris.

Genovart i Pomermayer se sumen a una llarga llista d’autors i autores catalans que han participat a Art Omi al llarg dels últims 14 anys: Gemma Gorga, Francesc Serés, Marc Pastor, Anna Ballbona, Albert Forns, Sebastià Alzamora, Marina Espasa, Anna Aguilar-Amat, Mònica Batet, Marta Carnicero, Sebastià Portell, Martí Domínguez, Núria Perpinyà, Irene Solà, Monika Zgustova, Jordi Cabré, Max Besora, Pol Guasch i Arià Paco.

La selecció d’aquests autors s’ha dut a terme a través d’una convocatòria pública. L’equip de cada residència ha fet la tria amb el suport de l’Institut Ramon Llull.


Anna Gual (Vilafranca del Penedès, 1986) és poeta. Ha publicat Implosions (2008), L’ésser solar (2013), Símbol 47 (2015), Molsa (2016), El tubercle (2016), Altres semideus (2019), Ameba (2020) i Les ocultacions (2022). Llibres seus han obtingut diversos reconeixements: el Premi Pare Colom de poesia 2013, el Premi Bernat Vidal i Tomàs 2016, el Premi Senyoriu Ausiàs March 2016, el Premi Cadaqués a Rosa Leveroni 2019 i el Premi Miquel de Palol 2022. A la Temporada 2021-2022 va ser poeta convidada al Palau de la Música Catalana. Té poemaris sencers traduïts al castellà, al francès i a l'italià i poemes seus es troben, en diverses publicacions, traduïts a una desena de llengües. Al llarg de la seva trajectòria ha participat en festivals literaris i seminaris de traducció poètica a Itàlia, Croàcia, Rússia, França, Eslovènia i Anglaterra. Temàtiques com la natura, el cos, la mística i la pròpia escriptura són constant a la seva obra.

Andrea Genovart (Barcelona, 1993) és llicenciada en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada per la Universitat de Barcelona i té un màster en Gestió Cultural. Amb Consum preferent, la seva primera novel·la, va guanyar el Premi Llibres Anagrama de Novel·la 2023. El llibre ha estat traduït al castellà.

Sergi Pompermayer (Barcelona, 1967) és llicenciat en Veterinària per la UAB, dramaturg i guionista. La seva primera obra publicada és Zowie, que obté el XXV Premi de Teatre Ciutat d’Alcoi i s’estrena al Teatre Lliure sota la direcció de Lluís Homar el 1997. Altres obres seves estrenades són Refugiats, Llum de Guàrdia, Oddi, New Order, Sacrifici, Ossos, Blues, Bouvetøya (la necessitat d’una illa) o Amèrica. També ha realitzat les dramatúrgies de Timó D'Atenes de W. Shakespeare, Dom Joan i El Misantrop de Molière, Carrer Robadors de Mathias Enard (Premi Max a la millor adaptació) i Instruccions per fer-se feixista de Michela Murgia. Ha treballat a la ràdio i a la televisió com a guionista.

    Logo Institut Ramon Llull
  • Un consorci de:

  • Generalitat de Catalunya Govern Illes Balears Ajuntament de Barcelona

Aquest web només utilitza galetes de sessió amb finalitats tècniques i analítiques, no recull ni cedeix dades de caràcter personal dels usuaris sense el seu consentiment. Tanmateix, sí que utilitza galetes de tercers amb finalitats estadístiques. Podeu obtenir més informació o administrar-les oposar-vos-hi fent clic a "+ Info"