El projecte Parlaments d’aigua: Arquitectures ecosocials projectives d’Eva Franch i Gilabert, Mireia Luzárraga i Alejandro Muiño ha guanyat el procés de selecció, convocat per l’Institut Ramon Llull, per a la participació de la cultura catalana al programa Eventi Collaterali de la 19a edició de la Biennal d’Arquitectura de Venècia. Mitjançant l’arquitectura, el projecte aborda l’estudi de les relacions codependents entre humans i no humans i els sistemes hídrics sobre els quals se sustenten, per proposar escenaris de futur esperançadors.

Parlaments d’aigua es divideix en tres etapes diferenciades, que constitueixen tres espais de recerca, investigació i difusió interdependents. La primera és Atles: Arquitectures d’aigua, una base de dades en creixement constant a la cerca d’aquelles situacions que, des d’un punt de vista hidrològic, siguin d’interès tant en l’àmbit català com internacional. La segona és Laboratori de futurs, on es produiran els continguts tant materials (instal·lacions, maquetes, dibuixos, diagrames) com immaterials (vídeos, activacions sonores, webs) dels casos d’estudi seleccionats des de l’Atles i que posteriorment seran presentats a la Biennal. La tercera és Exposició, que presentarà de manera experiencial tant el material de l’Atles com el resultat dels Laboratoris de futurs.

El comitè d’experts que ha escollit la proposta està format per professionals d'àmplia i reconeguda trajectòria internacional. La presidència ha anat a càrrec de Pau Bajet i Tomeu Ramis, membres de l’equip comissarial de la proposta Becoming, Architectures for a Planet in Transition del Congrés Mundial d’Arquitectura de la Unió Internacional d’Arquitectes (UIA) 2026, amb un únic vot. Els vocals han estat Maria Buhigas, arquitecta en cap de l’Ajuntament de Barcelona; Judit Carrera, directora del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB); Guim Costa, degà del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC); Marina Otero Verzier, arquitecta, comissària i investigadora, comissària del pavelló d’Holanda a la Biennal d’Arquitectura de Venècia 2018 i co-comissària de la 13ª Biennal de Shangai 2021, i Eva Serrats, arquitecta i co-comissària de l’exposició de la cultura catalana a la Biennal d’Arquitectura de Venècia 2023 (Seguint el peix).

El comitè ha exposat que “la proposta Parlaments d’aigua: Arquitectures ecosocials projectives ha estat escollida perquè aborda el tema de la crisi de l’aigua des de la gestió i les arquitectures presents i futures dels recursos hídrics en el territori català i balear. El jurat valora l’ambició de la investigació, que inclou la creació d’un laboratori de futur que té com a punt de partida la confecció d’un atles que agruparà múltiples casos d’estudi i convocarà a diferents agents locals, experts d’altres disciplines i arquitectes. L’objectiu serà generar noves maneres de visualitzar i produir l’ecologia a través del disseny, mantenint alhora una actitud especulativa i un enfocament rigorós.”

La 19a edició de la Biennal d’Arquitectura de Venècia està dirigida per l’arquitecte, enginyer, activista i professor del Massachusetts Institute of Technology, Carlo Ratti (Torí, 1971), que ha escollit com a temàtica Intelligens. Natural. Artificial. Collective. Segons ha exposat Ratti: “El títol Intelligens està relacionat amb el terme modern "intel·ligència", però també evoca un conjunt més ampli de significats associats. De fet, la síl·laba final, "gens" fa referència en llatí a "gent". Apareix així una nova arrel que suggereix un futur d'intel·ligència que sigui inclusiu, múltiple i imaginatiu més enllà de l'enfocament limitant actual de la IA.”

A més d’estar en sintonia amb els lema escollit per Carlo Ratti, la proposta d’Eva Franch, Mireia Luzárraga i Alejandro Muiño també es vincula, com es requeria a les bases del procés de selecció, a la temàtica del Congrés Mundial d'Arquitectura de la Unió Internacional d’Arquitectes (UIA) que es farà a Barcelona el 2026, coincidint amb l’any en què la ciutat serà la Capital Mundial de l'Arquitectura. La temàtica del Congrés és Becoming, Architectures for a Planet in Transition.

Com en edicions anteriors, l’Institut Ramon Llull presentarà aquesta proposta al comissariat de la Biennal d’Arquitectura de Venècia 2025 que, en els propers mesos, anunciarà si inclou Parlaments d’aigua: Arquitectures ecosocials projectives dins els Eventi Collaterali.

L’Institut Ramon Llull produeix i organitza la participació de Catalunya i Balears als Eventi Collaterali de la Biennal de Venècia i és present a la Biennal d’Arquitectura des de l’any 2012, i a la Biennal d’Art des del 2009.

Eva Franch i Gilabert (Delta de l’Ebre, 1978)

Arquitecta, comissària, investigadora i educadora amb seu a Barcelona, Praga i Nova York, Franch és professora a la UMPRUM, l'Acadèmia d'Arts, Arquitectura i Disseny a Praga i ha estat Directora de la AA Architectural Association de Londres, Storefront for Art and Architecture a Nova York i professora a Cooper Union, Princeton University, GSAPP Columbia University, Rice University, SUNY Buffalo i IUAV Venice. El seu treball com a pensadora, activadora de comunitats i directora d’institucions i projectes des de perspectives pioneres l’ha convertida en una de les veus més influents de la comunitat internacional de l’arquitectura.

Franch ha comissariat més de 30 exposicions arreu del món des de Taipei a Buenos Aires i Berlín. Més recentment, Franch ha comissariat i dissenyat l'exposició Picasso: Sense títol a La Casa Encendida de Madrid i ha estat la co-fundadora i directora artística de Model. Festival d’Arquitectures de Barcelona, fundat per l'Ajuntament de Barcelona i el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC). El 2014 Franch va dirigir i co-comissariar el Pavelló dels Estats Units a la Biennal de Venècia amb el projecte OfficeUS, que va incloure tres publicacions: Manual, Atlas i Agenda (Lars Muller), i el film The Architects (Amie Siegla), recentment adquirit pel MoMA, el Museu d'Art Modern de Nova York, com a part de la seva col·lecció permanent.

Mireia Luzárraga i Alejandro Muiño (Madrid, 1981 i Barcelona, 1982)

Dirigeixen l'estudi d'arquitectura i investigació TAKK, amb seus a Barcelona i Nova York. Mireia Luzárraga és directora de l'Studio I a la Universitat de Colúmbia GSAPP a Nova York i juntament amb Alejandro Muiño són professors convidats a la Universitat de Tòquio. La seva obra se centra a investigar de quina manera l'arquitectura pot catalitzar el desenvolupament de vides més justes a través de la incorporació del pensament feminista i l'ecologia a les pràctiques espacials.

La seva obra ha rebut el premi “Design Vanguard 2024”, el premi “Best Archilover Project 2023”, la menció especial del jurat als “Premis FAD 2023”, el premi “COAM 2022” i el premi “Temps de les Arts 2022”. Tanmateix, l'obra de Luzárraga i Muiño està present en algunes de les col·leccions més prestigioses dels museus d'arquitectura del món. Entre ells destaca el FRAC Centre Val-del-Loire, el Vitra Design Museum, el Mak Center for Art & Architecture de Los Angeles, el Museum of Modern and Contemporary Art de Rabat i el Disseny Hub de Barcelona.