Manifesta 15 és un ambiciós experiment sobre com les intervencions artístiques poden impulsar la transformació ecosocial. L’edició explora no només els reptes urbans, ambientals i polítics als quals s’ha d’enfrontar la regió metropolitana, sinó també com aquests reptes reflecteixen els que afecten altres metròpolis d’Europa. El cor de Manifesta 15 és l’antic edifici de l’editorial Gustavo Gili, situat al barri de l’Eixample de Barcelona, on aquest dijous s'ha fet la roda de premsa de presentació d'aquesta edició, que ha comptat amb les intervencions de la directora de la biennal, Hedwig Fijen, l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, el regidor de cultura, Xavier Marcé, la mediadora creativa, Filipa Oliveira, la directora de Terrassa Arts Visuals, Imma Vilches, el diputat de Cultura de la Diputació de Barcelona, Pau González, el secretari d'Estat de Cultura, Jordi Martí, i el director de l'Institut Ramon Llull, Pere Almeda. Almeda ha destacat l'oportunitat històrica de projecció que suposa Manifesta: "la creació catalana, de tradició crítica i rebel, té una gran presència en aquesta biennal amb voluntat d'incubadora per al canvi social".
Durant Manifesta 15, l’edifici de l’editorial Gustavo Gili acull tres presentacions arxivístiques de nou encàrrec, que constitueixen el marc històric d’aquesta edició i es centren en el passat colonial i les seves repercussions, els moviments contraculturals durant l’auge i la caiguda de la dictadura franquista i les històries de renovació educativa catalana. Les presentacions es titulen Fora per fer escola: pràctiques radicals des de les pedagogies catalanes, Escola Passats:Barcelona i la imaginació política radical i Arxius Negres: fragments d’una metròpoli anti-colonial.
Des de la Gustavo Gili, Manifesta 15 s’estén a tota la regió metropolitana. L’edició s’organitza en tres clústers que són, alhora, temàtics i geogràfics: Equilibrant conflictes (delta del Llobregat), Cuidar i cuidar-nos (serra de Collserola cap al Vallès) i Imaginant Futurs (riu Besòs i voltants). En aquests clústers, més de 90 participants presenten obres multidisciplinàries. El viatge de cada clúster començarà en un lloc d’exposició extraordinari que simbolitzarà el seu tema general. L’edifici de Les Tres Xemeneies situat al litoral entre Barcelona, Sant Adrià de Besòs i Badalona serà la seu del punt de partida del tema “Imaginant futurs”. El recinte, que s'obrirà per primera vegada al públic, mostrarà intervencions artístiques a la sala de turbines i a les zones exteriors. El Monestir de Sant Cugat, símbol històric d’espiritualitat i reflexió, serà la seu principal del tema “Cuidar i ser cuidats”. Finalment, la Casa Gomis, situada al paisatge natural del Prat de Llobregat, serà on s’iniciï el tema “Equilibrant conflictes”. El programa de la biennal a cadascuna de les ciutats metropolitanes participants inclourà intervencions, exposicions i projectes en llocs emblemàtics. A més de Barcelona, les altres seus són Badalona, Cornellà de Llobregat, El Prat de Llobregat, Granollers, Mataró, L'Hospitalet de Llobregat, Sabadell, Sant Adrià del Besòs, Sant Cugat del Vallès, Santa Coloma de Gramenet i Terrassa. L’Institut Ramon Llull ha format part del comité organitzador.
Les propostes catalanes que formen part d'aquest esdeveniment internacional són obra dels següents artistes: Antoni Tàpies (1923-2012), Aurèlia Muñoz (1925-2011), Moisès Villèlia (1928-1994), Magda Bolumar (1936), Antoni Miralda (1942), Fina Miralles (1950), Nora Ancarola (1955), Domènec (1962), Massa Salvatge & Lluc Mayol (1970), Carlos Bunga (1976), Alba G.Corral (1977), Tania Safura Adam (1979), Rosa Tharrats & Gabriel Ventura (1983), Lola Lasurt (1983), Mónica Rikić (1986), Ariadna Guiteras & Diversorium (1986), Matías Daporta (1987), Eva Fàbregas (1988), Clàudia Pagès (1990) i els col·lectius Tornen a les esquelles, La Casa dels Futurs, Jokkoo & cantdefine.me i OJO estudio.
Manifesta es va originar a principis dels anys 90 com a resposta als canvis polítics, econòmics i socials derivats del final de la Guerra Freda, certificat amb la caiguda del Mur de Berlín (1989), i els passos posteriors cap a la integració europea. Des d'aleshores, el certamen s'ha convertit en una plataforma itinerant que se centra en el diàleg entre l'art i la societat a Europa.
Prèviament, la biennal ha fet parada a Rotterdam (1996), Luxemburg (1998), Ljubljana (2000), Frankfurt (2002), Sant Sebastià (2004), Nicòsia (2006 – que va ser cancel·lat), Trentino-Tirol Sud (2008), Múrcia en diàleg amb el Nord d’Àfrica (2010), Limburg (2012), Sant Petersburg (2014), Zuric (2016), Palerm (2018), Marsella (2020) i Pristina (2022). La propera edició es farà al 2026 a la regió alemanya del Ruhr.
