L’Institut Ramon Llull ha presentat aquest dimecres Parlaments d'Aigua: Arquitectures Ecosocials Projectives, la proposta de Catalonia in Venice a la Biennale Architettura 2025, que convida a tot el món a unir-se a una conversa global sobre futurs sostenibles i el paper crucial de l’aigua en la seva configuració. Comissariada, dissenyada i realitzada per Eva Franch i Gilabert, Mireia Luzárraga i Alejandro Muiño, l’exposició Parlaments d’Aigua investiga el paper fonamental de l’aigua com a recurs vital i agent cultural, i aborda la crisi climàtica des de la perspectiva de l’arquitectura, la recerca interdisciplinària i el disseny innovador.
La 19a Mostra Internacional d’Arquitectura - La Biennale di Venezia està dirigida per l'arquitecte i professor italià Carlo Ratti, que ha escollit com a temàtica central Intelligens. Natural. Artificial. Collective. El director de l’IRL, Pere Almeda, ha afirmat que “en un món que va a la deriva, Carlo Ratti ens planteja parlar d’intel·ligències i és necessari que les apliquem a la gestió de l’aigua, element imprescindible per a la viabilitat de qualsevol ecosistema". Almeda també ha destacat que a l'edició d'enguany hi haurà una “enorme” presència de l’arquitectura catalana i balear, tant a l’exposició oficial, amb la participació de cinc estudis, com en altres pavellons, "això demostra que la nostra arquitectura és als espais d’influència, de debat global i de creació, proposant nous llenguatges i noves solucions”. També ha recordat que l’any vinent l'arquitectura catalana i balear serà protagonista a escala internacional per la celebració del Congrés Mundial d’Arquitectura de la International Union of Architects (UIA) a Barcelona.
Eva Franch i Gilabert ha afirmat que “tota arquitectura és arquitectura de l’aigua, ja que l’aigua juga un paper essencial no només com a recurs a consumir sinó com un element estructural que articula la nostra vida”. En aquest sentit ha apuntat que "aquest projecte intenta posar l’arquitectura al costat d’una de les grans crisis contemporànies, que és la crisi hídrica, i veure com l’arquitectura té la capacitat de respondre les aspiracions col·lectives com a societat, a través d’una pràctica sovint considerada com a no essencial com és l’especulació, la imaginació”. Mireia Luzárraga ha contextualitzat com la crisi hídrica afecta tot el planeta i ha explicat que en la recerca prèvia van detectar que manquen estudis crítics dels territoris català, valencià i balear, "vam proposar-nos fer aquest treball centrat en el nostre territori, amb la possibilitat d’exportar-lo a nivell planetari”. Per la seva part, Alejandro Muiño ha posat en valor la voluntat de “treballar de manera interseccional on l’arquitectura es barregi amb la política, amb el territori, amb la biologia... i intentar pensar futurs multiespècies que ens permetin sortir d’aquesta problemàtica de manera democràtica”.
L'equip comissarial ha explicat els quatre elements que estructuren el projecte:
Els Laboratoris de Futurs, amb més de 100 veus locals. En els darrers sis mesos, els comissaris han realitzat tallers multisciplinaris arreu del territori català, balear i valencià en col·laboració amb diferents institucions culturals. Aquestes sessions han comptat amb la participació de científics, artistes, agricultors i activistes i posen en valor el coneixement local per imaginar estratègies innovadores que ajudin a afrontar un futur inevitablement condicionat pel canvi climàtic. Els Laboratoris de Futurs constitueixen la base del treball que s’exposarà a la Biennal d’Arquitectura 2025.
L’exposició als Docks Cantieri Cucchini, Venècia. La instal·lació es divideix en dues àrees. La primera presenta diverses peces audiovisuals curtes que il·lustren el treball d’investigació d’aquest projecte. La segona àrea exposa una col·lecció de prototips especulatius i instal·lacions, les arquitectures projectives, sota una estructura de teixit tensada però fluïda. La instal·lació s’acompanya de cicles de boira i suports audiovisuals que contribueixen a oferir una experiència sensorial única, creant un espai poètic de diàleg i acció.
El Llibre. El projecte inclou una publicació que duu per títol 100 paraules per a l’aigua: un vocabulari i que recull més de 100 nous termes relacionats amb l’aigua proposats i definits per col·laboradors d'arreu del món com Stacy Alaimo, Markus Bader, Chan Carson, Beatriz Colomina, Cooking Sections, José Luis de Vicente, Elvira Dyangani Ose, Sana Frini, Macarena Gomez-Barris, Samia Henni, Andrés Jaque, Lydia Kallipoliti, Iván L. Munuera, Matsipa Mpho, Marina Otero, Spyros Papapetros, Philippe Rahm, James Taylor Foster, Julia Watson, Albena Yaneva i Liam Young. Editat per Eva Franch i Gilabert, Mireia Luzárraga i Alejandro Muiño, el llibre és una iniciativa de l’Institut Ramon Llull i el Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) i l’editorial Lars Müller Publishers publica la seva versió en anglès.
L’Atles: Arquitectures de l’Aigua. Es tracta d’un repositori en línia, actualitzat a través d’una crida oberta, que documenta les interaccions de l’arquitectura, la cultura i l’ecologia amb l’aigua a escala local i planetària.
Eva Franch i Gilabert (Delta de l’Ebre, 1978) és arquitecta, comissària, investigadora i professora a l’UMPRUM de Praga. Ha dirigit institucions com l’AA Architectural Association de Londres i el Storefront for Art and Architecture de Nova York i ha impartit classes en diverses universitats, com Cooper Union, Princeton SoA, Rice University i Columbia University GSAPP. Considerada una de les veus més influents de la comunitat arquitectònica internacional, ha comissariat més de 30 exposicions arreu del món, des de Taipei fins a Buenos Aires i Berlín, explorant el futur a través de l’art, el disseny i l’arquitectura.
Mireia Luzárraga (Madrid, 1981) i Alejandro Muiño (Barcelona,1982) dirigeixen l’estudi d’arquitectura i recerca TAKK, amb seu a Barcelona i Nova York. El seu treball combina feminisme i ecologia per fomentar condicions de vida més justes. Luzárraga és professora adjunta a la Columbia University GSAPP de Nova York i tots dos són professors visitants a la Universitat de Tòquio. Han rebut diversos premis, entre ells el “Design Vanguard 2024” i el “FAD 2023”, i la seva obra forma part de col·leccions de museus com el FRAC Centre, el Vitra Design Museum i el DHub Barcelona.
L’Institut Ramon Llull produeix i organitza la participació de Catalunya i Balears als Eventi Collaterali de la Biennal de Venècia i és present a la Biennal d’Arquitectura des de l’any 2012, i a la Biennal d’Art des del 2009. El projecte presentat sempre és seleccionat per un jurat format per professionals d'àmplia i reconeguda trajectòria internacional. En aquesta ocasió, aquest comitè d’experts estava presidit per Pau Bajet i Tomeu Ramis, membres de l’equip comissarial de la proposta Becoming, Architectures for a Planet in Transition del Congrés Mundial d’Arquitectura de la Unió Internacional d’Arquitectes (UIA) 2026, amb un únic vot. Els vocals van ser Maria Buhigas, arquitecta en cap de l’Ajuntament de Barcelona; Judit Carrera, directora del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB); Guim Costa, degà del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC); Marina Otero Verzier, arquitecta, comissària i investigadora, comissària del pavelló d’Holanda a la Biennal d’Arquitectura de Venècia 2018 i co-comissària de la 13ª Biennal de Shangai 2021, i Eva Serrats, arquitecta i co-comissària de l’exposició de la cultura catalana a la Biennal d’Arquitectura de Venècia 2023 (Seguint el peix).
#WaterParliamentsBiennale
