PROJECTE

Amb el desig còmplice de treure a la llum espais possibles de les realitats africanes a Europa, Leve arquitectura s'alia amb Top Manta. Una comunitat barcelonina provinent del Senegal, una Àfrica feta des de lluny, creada pels 'manters'. Venedors informals que, marcats pel racisme institucional, es veuen forçats a vendre bambes o complements damunt llençols (“la manta") estesos pels carrers de les ciutats. Van ser ells qui el 2015 va fundar el Sindicat Popular de Venedors Ambulants i, el 2017, va crear la cooperativa Top Manta per fabricar moda basada en criteris ètics.

Aquesta trobada entre arquitectura i diàspora africana ha incentivat la producció de relats i arquitectures alternatives a les hegemòniques, interpel·lant-nos a pensar la ciutat d'altres maneres. Seguint el peix vol ser l'assaig d'aquest treballar conjunt.

 

SEGUINT EL PEIX

Com en un conte africà el peix esdevé un narrador del recorregut vital d'aquests manters. És el peix que Europa extreu massivament de les costes de l'Àfrica Occidental per alimentar els salmons de les piscifactories del Nord i robar el menjar a les comunitats locals. És el peix que solca els corrents de la diàspora que provoca tal espoli, arriba a Barcelona i desvetlla els urbanismes hostils que actuen sobre els qui no tenen altra opció que treballar la “manta”. Un racisme davant del qual els manters es revelen amb la creació d’un sindicat. Unes lluites polítiques i creatives que, a més, han estat capaces de suggerir altres maneres viure, de reparar el que s'ha malmès a les ciutats que els mal reben. És en aquest punt en que el projecte es converteix, fent una crida a l'acció als estudiants d'arquitectura, en un laboratori de futurs.

 

EL TALLER DE REPARACIÓ: ESTRATÈGIES DE PETIT FORMAT

Seguint el peix ha convidat un centenar d’estudiants de sis escoles d’arquitectura internacionals a donar forma als somnis manters. Amb la mirada crítica i propositiva de la comunitat migrant, el Taller de reparació ha volgut ser una aproximació assagística, una prova de petit format d’estratègies inseribles i replicables dins del mateix sistema. Ara i aquí, els estudiants proposen previsualitzar un futur més sostenible en llocs reals: plantes baixes en desús que l’Ajuntament de Barcelona ha adquirit per destinar-los a projectes de dinamització social i cultural. Les propostes esbossades, de gran potencial i capacitat reparadora, s’articulen al voltant de tres reptes: un restaurant antiracista (Ceebu Jeen), un espai d’acollida i formació per a persones migrants (Teranga) i un equipament social a peu de carrer (Sutura).

Si l'arquitectura vol formar part dels canvis sociopolítics contemporanis ha d'activar pràctiques creatives en col·laboració, vèncer tota diferència apriorística condicionadora i situar-se en els territoris del reconeixement mutu i de les lluites compartides. Un treballar conjunt que porti l'arquitectura a sortir dels "llocs propis" i preguntar-se sobre la seva capacitat transformadora. Manters, sindicalistes i joves estudiants articulen les històries que formen part del nostre laboratori de futur. Web del projecte.

 

 

 

 

Photo by: Eva Serrats

 

Photo by: Eva Serrats