La recollida de reflexions al voltant de l’aigua relacionades amb el territori català, balear i valencià ens urgeix, com a arquitectes, a imaginar com, des del disseny, podem mediar en les situacions plantejades, proposant futurs més justos i que valgui la pena viure.
L’exposició pretén fomentar una consciència col·lectiva de l’aigua com a col·laboradora activa en la configuració de l’arquitectura, la política i la cura del medi ambient. En definitiva, volem provocar una reflexió sobre la urgència d’adoptar enfocaments transversals i orientats al futur en la governança de l’aigua, l’arquitectura, el terraformament i la construcció de les ciutats.
Tota arquitectura és arquitectura de l’aigua. Des dels materials que fem servir fins a les infraestructures que construïm —sistemes de clavegueram, mecanismes de refrigeració per a servidors, fins i tot tecnologies de renderització— l’aigua hi és present a totes les escales.
Durant massa temps, les infraestructures de l’aigua han estat ocultes a la vista, tractades com a invisibles i inertes. Això ens ha allunyat de les conseqüències ecològiques de les nostres accions —com ara el fet que les aigües residuals acaben tornant-nos en forma d’aliments o begudes, sovint amb restes del que crèiem que ja havia “desaparegut”.
Aquest projecte presenta arquitectura com a activisme, espai de reflexió i de disseny a múltiples escales. Des de les senyalitzacions que informen els nostres espais públics i construeixen el nostre imaginari col·lectiu, fins a noves tipologies de mobiliari urbà, a elements tecno-utòpics que exigeixen acció a gran escala, així com estructures paisatgístiques que ens ajudin a entendre millor el que està passant davant dels nostres ulls.
Eva Franch i Gilabert, Mireia Luzárraga i Alejandro Muiño
L’Institut Ramon Llull presenta als Eventi Collaterali de la Biennal d’Arquitectura de Venècia 2025 el projecte Parlaments d’Aigua: Arquitectures Ecosocials Projectives, comissariat per Eva Franch i Gilabert, Mireia Luzárraga i Alejandro Muiño.
