En primer lloc, es fa una petita reflexió sobre les característiques (especialment didàctiques) del vídeo com a element a incorporar a l'aula. En segon lloc, es presenta una proposta de treball concreta amb un capítol de la sèrie d'humor "Plats bruts" en una classe de nivell elemental.

El teatre a l'aula és una estratègia didàctica, lúdica, motivadora, transversal i multidisciplinar que neix de la immersió d'una aula completa en activitats o projectes mitjançant tècniques dramàtiques. Unir-lo, a més, amb el cinema afavoreix l'enfocament comunicatiu integrador, posant de relleu tant elements socioculturals como elements formals, és a dir, l'ús de la llengua i la forma de veure el món a través d'ella.

En l’ensenyament de llengües per a estrangers sovint s’utilitzen cançons a classe, però sense gaire coherència aparent amb els continguts que se segueixen a l’aula. En aquesta intervenció intentarem mostrar una manera de treballar amb la música a partir de la cançó com una eina lingüística d’aprenentatge. Perseguim dos objectius bàsics: treballar un aspecte lingüístic o cultural concret i ben definit, i motivar els alumnes perquè trobin en la música en català una opció d’entreteniment quotidià.

Emmarcades en el fenomen d'internet, tot un seguit de tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC), com la telefonia per internet, el xat, el podcàsting o la blocosfera, són cada vegada més populars dins i fora de l'aula. En aquesta presentació s'exposaran algunes propostes pràctiques per a l'ús d'aquestes TIC en l'ensenyament del català com a llengua estrangera.

Les activitats culturals contribueixen decisivament a incrementar l’interès dels estudiants pels estudis de catalanística i són una eina eficaç per a la captació d’alumnes. Aquesta comunicació mostrarà quines activitats s’han organitzat tant a Zadar com a Barcelona durant el curs acadèmic 2007-08, quines gestions s’ha hagut de realitzar per dur-les a terme, com s'han desenvolupat i quines repercussions han tingut en els mitjans de comunicació croats.

La promoció de la llengua i la cultura catalanes s’ha pensat en moltes ocasions, i des de Catalunya, com un fenomen exclusivament exogen, és a dir, a quants països i a quantes universitats s’ha estat capaç d’introduir estudis de catalanística. Paral•lelament, però, no s’ha reparat gaire en els processos interns d’expansió duts a terme de manera individual a cadascun dels centres, i a més, aquesta perspectiva no ha anat acompanyada d’un (re)coneixement real per part de la societat catalana de la tasca dels professors a l’exterior, fet que ens acosta a un doble desconeixement que abasta tots els espais i totes les perspectives possibles.

Aquesta presentació té com a objectiu repensar les dues màximes suara esmentades, tot posant l’èmfasi en l’estratègia seguida des de la Universitat de Manchester: com projectar un coneixement més ajustat de la realitat catalana i cap a la societat catalana, i com garantir quotes de qualitat en un marc acadèmic com és l’universitari. Tot plegat ens obliga a moure’ns en el mercat dels continguts i en l’exploració de nous formats.

La presentació es focalitzarà en la importància de l'element lúdico-festiu a l'hora de donar a conèixer una cultura i, també, com a mitjà de captació de nous estudiants que hi accedeixen per una de les millors portes d'entrada: la de l'entreteniment. L'organització de trobades, jocs, cinema, , teatre, balls... potencia la interacció directa i connecta amb la part més emocional. A través d'aquestes activitats construïm les bases d'una simpatia cap a la cultura catalana.

Lectura de textos de Mercè Rodoreda