La beauté sera convulsive ou ne sera pas. André Breton
Línies i punts. Espais entre volums. La creació d’acord amb el context, mai negligint-lo. Tot en connexió amb el que es toca, amb el que es veu, amb el que es respira, amb el que ho envolta, amb el subsòl, amb el cim de l’aire a les capçades, amb el silenci i el brogit, amb el que ens emociona. Talment com ho fa la natura. Talment com s’escriu un poema. Talment com es manifesta la bellesa. Talment com construeix RCR: la seva arquitectura es va fent com els anells dels anys dins els troncs; han sabut atènyer l’harmonia entre la materialitat i el buit, entre el paisatge i la construcció humana, entre l’interior i l’exterior, entre la pedra i el silenci, entre allò que és i el que somniem que sigui.
Aquest any Catalonia in Venice està d’enhorabona i s’omple de contingut amb El somni de natura de l’estudi RCR de Rafael Aranda, Carme Pigem i Ramon Vilalta, els tres guanyadors del Premi Pritzker 2017. En aquesta setzena edició de la Biennal d’Arquitectura 2018 a Venècia, comissariada per Yvonne Farrell i Shelley McNamara, hom ret homenatge a l’arquitectura que és generosa d’esperit, i RCR es posiciona en aquest mateix sentit: crea espais que protegeixen i donen recer als seus habitants, que respecten la fragilitat del planeta i que converteixen l’experiència del lloc construït en un anhel espiritual: en un somni de natura.
Res del que RCR han dissenyat i construït no deixa indiferent: les seves formes ens sorprenen, els seus contrastos ens tensionen, les seves atmosferes ens embolcallen. Igual que la falsa estocada dels combatents d’esgrima que no dol ni sagna, així la seva bellesa ens emociona. Serà que han sabut fer realitat els seus somnis?
Manuel ForcanoInstitut Ramon Llull
