Somni i natura: la història d’una exposició

«El futur pertany a qui creu en la bellesa dels somnis.» Eleanor Roosevelt

Per RCR, mitjançant les ales de l’arquitectura, els somnis es manifesten d’una manera palpable. Aquest és el seu terreny de joc, entre els somnis i les idees, i la seva concreció al món real.

Els mostrem per primera vegada com a pensadors contemporanis capaços de donar respostes des de l’arquitectura al món que els envolta, i posant de manifest aquest món interior i singular on es troba la base de la seva creació, i del qual emanen els projectes d’arquitectura que avui dia tots coneixem.

I és precisament en el moment en què la seva dimensió és més pública que mai, gràcies al reconeixement del Premi Pritzker (atorgat el 2017), que plantegem una exposició que mostra l’univers més íntim d’en Rafael, la Carme i en Ramon.

I d’aquest món de somnis, ara un somni inèdit. El somni de La Vila, que és el d’una arquitectura lliure, despullada, autèntica, d’emoció i d’essència. El paisatge d’Olot com a laboratori experimental d’arquitectura. La Vila suposa descobrir una nova realitat que, en forma de nebulosa, es va presentant amb un ritme lent on hi caben les idees, però també el paisatge, les imatges, els dibuixos i les paraules. Representa la recerca d’una arquitectura que permeti construir un món totalment genuí de relacions i sinergies inèdites, amb l’emoció de ser descobertes.

Amb tot això, la mostra esdevé un viatge a través d’una arquitectura que es pensa i que es viu, i aquesta és la inevitable manera de conèixer i entendre realment l’arquitectura de RCR: sentir-la. El viatger s’endinsa en un somni, serena i lentament, per quedar suaument absorbit pels estadis més profunds d’aquest somni.

Aquest viatge és una experiència. Una experiència sensorial del qual n’és partícep. Un cop anulada tota referència de l’exterior (i accedint-hi quasi clandestinament) el viatger es veurà immers en un món de percepcions on, com en un somni, la matèria s’esvaeix per deixar pas a un espai sensorial i emotiu, líquid, sense matèria.

Per entrar a un somni cal un portal. L’espai Llindar, en ser travessat, altera la percepció d’allò conegut. És l’espai de transició cap al somni més profund. Com quan dormim, abans d’entrar a la fase rem, la precedeix un estat de semi-consciència que és el que es posa de manifest aquí. En aquest, imatges dinàmiques i flotants presentaran l’univers de RCR, glossant la complexitat de la seva experiència, establint-se com a espai de presentació i resum de la seva trajectòria fins el moment actual.

Des d’aquest espai ens endinsem dins el Somni. Absorbits progressivament per un espai immaterial de moviment, reflexos, ombres, en un espai voluptuós i sensual, és en aquest espai de somni on entrem en contacte amb el projecte de La Vila, per descobrir-lo. És un projecte de futur i de present, del que està per venir, i del que s’està gestant. Per tant, és mostrat com una realitat fragmentada, on cadascú construirà el seu propi relat i obtindrà la seva pròpia percepció.

Tots somiem. Però, com es dona forma a un somni? Com es materialitza un estadi mental, immaterial?

La Vila, a través de la Geografia de somnis, s’estructura d’acord amb tres valors simbòlics: cos, ment i ànima. Simbolitzats per un cercle, evoquen la recerca de l’equilibri i l’armonia absoluta. En la cal·ligrafia japonesa, el cercle, o l’ensō, simbolitza un moment en què la ment és lliure de deixar que el cos i l’esperit es creïn, la il·luminació absoluta, la força, l’elegància, l’univers i el buit. Només una persona mental i espiritualment completa pot plasmar un veritable ensō.

Així, aquest cercle esdevé la base del llenguatge d’aquest nou somni.

La Vila és un projecte que es troba en el moment clau de la seva gènesi. Representa el naixement d’una idea, d’una filosofia, d’una utopia construïda. Assistim, per tant, al naixement d’un projecte que tot just està en ple procés de definir-se, d’estructurar-se i que comença a prendre forma. Per aquest motiu es presenta com una realitat fragmentada, distorsionada, i per fer-ho, és materialitzat a través de la idea d’una lupa: enfoc-desenfoc, definició-distorsió, unitat-fragmentació. Aquestes propietats la fan òptima per construir el llenguatge buscat.

Alhora, aquest cercle evoca el valor d’un ritual on no pot existir la idea d’un inici ni un final específic. L’espai és continu i infinit. Imaginem un espai no-físic que ens transportarà a un espai mental, construït de matèria sensible: una pell volàtil, cristal·lina i distorsionada que ens embolcalla. Una atmosfera mutable i dinàmica, on ens sentim abstrets de la realitat, però precisament per això connectats a ella. Despullats de distraccions. Un espai essencial, un espai de comunicació universal. Proposem un espai d’acció. Dinàmic. Mutable. Efímer. Com els somnis.

Aquest és un somni de natura. Anem a la recerca d’una pell feta del mateix somni de natura de La Vila: de la seva terra, del seu aire i de les idees que hi amaga. Ho volem mostrar amb un llenguatge genuí, així com les paraules intraduïbles que la tradició japonesa ha hagut d’inventar per definir conceptes del nostre vincle amb la natura: experiències comunes a tothom, universals, però que el llenguatge comú no arriba a descriure. Per fer-ho, un mosaic de lupes vítries on les imatges es presenten distorsionades, amb l’objectiu de provocar lectures úniques i individuals que suggereixin la lliure interpretació de cadascú.

Així es concep una experiència que es construeix amb l’acció de qui la viu. Qui participi del somni, s’emportarà el seu propi somni a casa.

Portarem l’espai de la Vila a un somni comú, un somni compartit.

Al final, no quedarà res a l’espai, però el somni serà ja a tot arreu, per a tothom i de tothom.